ESPAI PER COMPARTIR

L’existència i l’èxit del procés a Catalunya ha tingut efectes diversos a les forces unionistes.

Des del govern de l’estat  es va començar per ignorar i desacreditar les forces independentistes, recordeu tot allò del “suflè” i de l'”espacio sideral”.  Quan es van adonar que de suflè res de res van començar a utilitzar la justícia, les impugnacions continuades i el joc brut. Només cal que recordem les informacions del Mundo abans de les eleccions del 27S, les filtracions de les converses entre el cap de l’oficina antifrau i el ministre d’Interior Fernández Diaz i les lleis que el senyor Montoro es treu de la màniga amb l’únic objectiu d’impedir que Catalunya recapti sense que el govern central en tregui cap profit econòmic.

Entre totes aquestes mesures n’hi ha una que té unes característiques diferents perquè és la única, que ben utilitzada, podria ser positiva per a l’independntisme, és la reforma constitucional. Em refereixo a  una reforma constitucional  progressista, consensuada, que desmuntés l’antiga constitució postfranquista fent-la més democràtica, que tingués en compte la reforma territorial de l’estat i que obrís la possibilitat de fer un referèndum a Catalunya.

Ha costat molt que el partit que governa acceptés parlar d’una reforma constitucional però finalment ho ha fet.

Es veu de seguida però que aquesta reforma, si finalment es porta a terme, no seria la reforma que ens podria interessar com a ciutadans de Catalunya. En primer lloc es posen d’acord els tres partits que estan situats mes a la dreta de l’arc parlamentari i obliden tots els altres;  en segon lloc posen límits a la reforma, no volen tocar de cap manera l’estructura de l’estat sinó blindar l’ integritat territorial i d’aquesta manera deixen de banda les opinions d’una majoria de ciutadans del nostre país i en tercer lloc, vist el tarannà que ha mostrat fins ara el govern de l’estat i les mesures restrictives que ha impulsat en tots els àmbits, ja ens podem imaginar com serà la seva constitució ideal: centralitzadora i restrictiva dels drets individuals.

Aquest proposta de reforma no és doncs res més que una altra maniobra per frenar l’independentisme i en parlen ara, potser sense cap interès en portar-la a terme, de la mateixa manera que parlen de diàleg sense voler de cap manera dialogar. Només estan creant una base argumentaria per portar a terme  més mesures repressores.