Miquel Roman
Nou Barris (Barcelona)
9 de març de 2011
1 comentari
Solidaritat Catalana per l’Independencia (SI) havia fracassat com a projecte …
La nit de les passades eleccions, donant voltes al llit i provant de digerir el que havia passat, vaig arribar a una conclusió: Solidaritat Catalana per l’Independencia (SI) havia fracassant com a projecte. A les eleccions va triomfar com a coalició política, però igualment i de mateixa manera, va fracassar com a projecte. Una nit trista per l’independentisme. Esquerra va triomfar com a projecte (creixement espectacular del independentisme i una part molt important del seu programa assumit per la majoria de forçes polítiques), però va fracassar com a partit (els seus votants la van castigar per l’error de fer el tripartit); i Reagrupament no va tenir èxit en cap dels dos apartats.
M’explico … Aquella nit recordo com Joan Laporta sortia en roda de premsa, i cofoi pels resultats deia que el partit que volia “l’independència ara” havia entrat al Parlament. Un gran resultat si abans no se era pas al Parlament, sense cap mena de dubte. Però amb quants diputats? Amb quatre … doncs evidentment, l’independència no serà ara. Quan serà? De seguida que es pugui, però ara no (de fet Ciutadans, va aconseguir més suport entre els ciutadans de Catalunya que SI) . És a dir … el mateix que diuen els independentistes que no son del partit que diu que la vol l’independència “ara”.
Si la independència no serà ara, si no de seguida que es pugui … quin es el fet diferencial de SI? Més enllà de fraccionar l’independentisme per suposades preferències cronològiques, es clar? La diferencia entre el ara i el de seguida que es pugui, es la mateixa diferencia que desitjar i tenir. Per tenir cal posseir la capacitat de tenir, desitjar es gràtis, només cal tenir la voluntat.
Tot i això, crec que SI te davant un futur. Ha triomfat electoralment com a coalició i te un balanç de recursos magnífic. No ha enganyat a ningú, ho va dir clar. Treballarà i només treballarà per l’independència. Això significa que a priori el grup parlamentari de SI serà el menys enfeinat del Parlament. La conclusió es que aquest diputats podran dedicar temps, esforç i càrrecs a fer Partit arreu del territori, consolidant el seu espai. Això es va veure confirmat quan en el seuCongrès Nacional, una part del Grup parlamentari, la més nombrosa, va fer-se amb tots els càrrecs orgànics importants de la coalició.
El problema, per SI, es que un dels seus líders (no el més conegut, si no l’únic conegut fora del àmbit, petit, dels que ens agrada això de la política), Joan Laporta, ha decidit anteposar el projecte, l’independència, a la coalició, SI. Anteposar l’objectiu a la eina.
Salvant totes les distancies i sense voler equiparar a ningú amb ningú, em recorda quan Macià va tornar de l’exili. Va tenir la visió de veure que amb el seu partit, Estat Català, no hi havia prou. I el coratge de persuadir als seus companys de partit de lliurar-se al projecte de fer un partit d’esquerres, republicà i catalanista, juntament amb d’altres persones i organitzacions.
En aquest país no tenim memòria. Macià havia estat Tinent-Coronel del Exercit espanyol, i Companys fou Ministre de Marina. De totes totes, això deu ser pitjor que haver participat en algun “govern tripartit” i els hauria invalidat per esdevenir caps de llista amb SI. En la seva època Macià i Companys van haver d’aguantar retrets dels que no els consideraven prou independentistes, i a vegades sembla que no hem avançat gens en aquest aspecte.
Si els companys i companyes de SI deixen de creure’s els únics propietaris del independentisme i estan disposat a treballar conjuntament amb ells altres per aconseguir la llibertat de Catalunya, es poden fer moltes coses. A Barcelona, i a tota Catalunya. anant junts a les eleccions o per separat. Però si s’entesten a treballar només per la coalició i a considerar a tota la resta botiflers, inevitablement, i de manera inexorable, aniran representant cada cop a menys gent.
I el preu qui el pagarà? Els independentistes catalans, evidentment.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
M’ ESTÀ MOLT BÉ QIE PARLEU DE L’ INDEPENDÈNCIA A QUALSEVOL HORA PERÒ PENSEU QUE SENSE LLENGUA NO HI HA PAÍS.
Vull dir que vetlleu pels pronoms feles i tot axò que la nostra llengua sigui una llengua i no un dialecte del castellà com volen ”ells”.
Vetlleu pels pronoms febles,per exemple,”NO HI HAVIA PROU” ? no hi havia prou què??, cal posar-hi un n’ en català, per que jo ho entengui ,és clar, així caldria dir ”NO N’ HI HAVIA PROU”
Mercès!
Pepet Cirera