Miquel Roman

Fa dies es va tornar a debatre al Parlamentun tema molt important, capdal per molts, l’independència de la nostra nació. Tot i la sopa d’all que alguns ens volen vendre, aquest tema no era la primera vegada que es debatia al Parlament. Afortunadament tampoc serà l´última.

El debat, apassionat i apassionant va servir, un cop més, per que els independentistes i l’independentisme català entres en colisió, un altre cop amb la paret. La paret no independentista d’una CiU,actualment i gràcies al vot de milers d’independentisme, hegemònica al Parlament.

Tampoc això era una novetat. CiU ha dedicat una bona part d’aquest anys d’autonomisme a donar suport a qualsevol mesura emancipadora simbòlica i a fer-se enrera davant de qualsevol mesura real i palpable. Es el que marca el ADN de la coalició. Es allò que permet acontentar als seus sobiranistes i tranquilitzar a l’hora al seu sector “anem a fer negocis a Madrid“. Aquesta actitud no deixa de ser total i completament fàcil de predir i per tant no em sorpren ni sorpren als que fa anys i panys que treballem per aconseguir d’aconseguir l’independència del nostre País.

Altres posen cares de sorpresos, com si no tinguessin n’idea de que aquesta paret existia. Es forços de preguntar-se la política de quin país han seguit els últims decennis … per que es veu que no era pas la de Catalunya. Es concentren o proven de fer-ho davant del Parlament, com un cobrador del frac que vol cobrar als diputats de CiU no se sap ben be quin deute. S’atorguen la propietat de Catalunya, del catalanisme, de l’independentisme cridant botifler a tort i a dret … i en fer-ho empetiteixen Catalunya, al catalanisme i a l’independentisme, tot malmetent un patrimoni que es de molta gent.

Criden crits de guerra com si fos un dia decisiu i obliden una cosa obvia, clara, evident per tothom que vulgui veure. En aquesta legislatura els partits independentistes tenen menys diputats al Parlament que la legislatura passada. Per amagar aquest fet, es poden presentar totes les propostes que es vulgui. Totes acabaran igual, contra la paret de CiU. 

Si Solidaritat creia que es podia fer canviar el vot de CiU amb una acampada davant del Parlament, s’equivocava. I no es un error petit. No entendre els mecanismes de CiU per prendre les decisions, no entendre la paret no independentista que suposa CiU a Catalunya, es d’una ignorància inaudita per un Partit que diu que te com a objectiu quelcom tan difícil com alliberar al nostre país. I si Solidaritat sabia que no farien canviar el vot de CiU amb una acampada, evidentment, ens trobem davant d’una representació. 

En això no entraré. De teatre només tinc coneixement a nivell d’usuari …