Miquel Roman
Nou Barris (Barcelona)
EL DRET DE VOT DELS IMMIGRANTS
Els homes i les dones que marxen del seu país per venir a treballar i viure a Catalunya ho fan per tirar endavant un projecte de futur. En molts casos fins i tot deuen pensar que serà temporal, que aconseguiran un capital per tornar, però al final la majoria es quedarà i arrelarà. Han de tenir drets i deures. La ciutadania es al cap i la fi un pacte, entre l’individu i el col·lectiu …
El dret més important, el que hauria de ser universal, es el dret al treball. No hauria de caldre cap requisit per que un immigrant pugui tenir un contracte de treball. Obligar-los a no treballar o a treballar en negre no te cap avantatge per a la societat receptora i només pot produir marginació i pobresa. Marginació i pobresa que una societat moderna no pot permetre i que ens obligarà i ens obliga a intervenir amb recursos públics per solucionar un problema que en part hem creat nosaltres amb les nostres lleis. No té sentit dir que només haurien d’arribar els que poden treballar i no deixar treballar legalment als que son aquí.
La formula hauria de ser fàcil. Cap impediment per que un empresari contracti un immigrant no regularitzat i sancions greus als empresaris que tinguin treballadors sense contracte (siguin o no immigrants).
Un cop un immigrant te solucionat el treball, pot encarar altres temes complicats, habitatge, re-agrupament familiar, … i si em permeteu el tema del dret al vot. Per a les persones que no tenen feina ni habitatge, es un objectiu molt secundari. Però per que no ha de ser un objectiu del qui aspira a ser un ciutadà de Catalunya?
El de dret de vot que s’ha aprovat requereix que l’estat del immigrant i l’Estat espanyol tinguin un conveni que permeti votar als ciutadans d’un dels dos estats però que viu a l’altre. Es un model es paternalista, l’individu no te drets en funció de la seva existència si no en la seva condició de súbdit d’un estat determinat. Es un model discriminatori, per que persones en iguals condicions tenen drets diferents no en funció a requisits personals o si no de tercers. Per que ha de tenir més drets el ciutadà d’un estat amic que el d’un que no ho és? Sens acudiria donar-l’hi més dret a la sanitat? més dret a l’educació dels seus fills? No és el dret de vot, un dret fonamental en democràcia.
El procediment que permeti a un immigrant accedir al dret de vot a de ser igual per a tots i totes. El tradicional ha estat adquirir la nacionalitat del Estat receptor. Tot i això podria haver d’altres mecanismes, com l’arraigament (estar domiciliat un determinat nombre d’anys), un determinat grau d’arrelament (per exemple, coneixement de la llengua), la residencià (estar simplement empadronat), …
Els diferents mètodes tenen avantatges i defectes, tot i això no hem de oblidar que Catalunya, com a País ocupat té dos greus problemes. Per una banda, no te les eines de integració social que té una nació amb estat. Per l’altre no decidirà el sistema d’acolliment de l’immigració com element polític actiu, Espanya ho decidirà per nosaltres.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Oblides una cosa: tot immigrant pot treballar, pot acceptar un contracte de treball.
Evidentment, tot immigrant LEGAL, o sigui, tothom qui respecta les lleis. Un il·legal és algú que, per començar, es pixa al damunt de les nostres lleis, es cola per la frontera de forma clandestina, o bé enganya intencionadament les autoritats duaneres fent-se passar per un hipotètic turista, etc. A aquesta gentussa que no respecta res tu vols donar-los el mateix tracte que a les persones honrades que fan els tràmits a un consolat, etc.