Miquel Roman
Nou Barris (Barcelona)
2 d'agost de 2008
2 comentaris
Altres formes d’identitat
El dijous 31, Rossend Domenech, va escriure a el Periodico l’article “Altres formes d’identitat“. Al seu escrit afirma que “identificar l’aprenentatge del català amb l’adquisició de la identitat catalana és un error“. Veure si te raó es ben fàcil. Apliquem un mètode senzill. Fem servir la frase per el castellà. Quedaria així: “identificar l’aprenentatge del castellà amb l’adquisició de l’identitat espanyola es un error“.
Per tant, o segons Domenech les persones d’origen xinés, rumanés o rus que visquin a Toledo,
no cal que aprenguin a parlar castellà per adquirir la identitat
espanyola. És a dir, que es pot esdevenir espanyol sense saber gens de
castellà -tot i que la Constitució diu un altre cosa-.
no cal que aprenguin a parlar castellà per adquirir la identitat
espanyola. És a dir, que es pot esdevenir espanyol sense saber gens de
castellà -tot i que la Constitució diu un altre cosa-.
De fet no és així. Domench sosté la no necessitat d’aprendre la llengua només
per el català. Gràcies per l’interés, però una teoria que parteix de la
base que la nostra es una llengua de segona no m’interessa. No tinc cap
complex d’inferioritat.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Però alhora de la identitat el primordial és el país com podria ser el cas de Catalunya o Espanya i no per això ningú pot negar que defensar la llengua pròpia de qualsevol país és important tanmateix des d’un punt de vista indentitari.
I encara que el primordial no és la llengua si no el país, la llengua tampoc és una qüestió baladí, per això qualsevol persona que crega en el seu propi país té dret a creure en la llengua pròpia del seu país, -a més a més sabent que tot dret basic acaba esdevenint en una obligació-.
I per això és obvi que no sent l’aprenentatge de qualsevol llengua la que otorgue la identitat, la defensa de la llengua al propi país si que ho pot ser per a l’identitat i molt més que no fer-ho.
Per tant encara que el primordial no és la llengua si no el país, la defensa de la llengua pròpia és important.
Per això és pot dir que la defensa de la llengua i per tant la llengua catalana és pot considerar, un element basic més, que identifica el propi país com tanmateix pot esdevindre el territorial.
Per això hom té dret a defendre la llengua pròpia del país i no abandonar-la en mans de les continuades imposicions i la pràctica d’un genocidi lingüistic historic premeditat per part de l’Estat espanyol amb els successius intents de substitució sense denunciar-ho.
Per això denunciar aquest intent d’imposició i genocidi és pot considerar un acte de justicia lingüística i en consqüència demanar l’abolició de l’imposició i obligarietat del castellà a Catalunya també.