miozz mirades

Recordava la cripta més fosca i misteriosa, feia molts anys que no hi entrava; ho vaig fer amb el meu pare, de menuda, i les obres van impressionar-me.  Hi he arribat que hi celebraven missa, i hi he entrat amb aquella tranquil·litat de quan es va amb temps i es té tot fet:  sense problemes d’accés – només potser a la primera baixada, des del carrer fins l’ascensor, per pendent i corba mal peraltada -, podent saludar persones feliçment retrobades, i amb el meu germà  animat, amb la seva mirada que parla. (segueix)

El color del vestit em delata: no, avui no canto, he deixat temporalment d’anar a assaig, per incompatibilitat horària, però  em reincoporaré, aviat, i tant! Avui descanso. Descanso i deixo que les veus em facin un massatge: l’acústica és perfecta, i la coral impecable. Em sé les cançons i a estones el cos vol cantar i vol ballar, però em limito a observar i a inspirar l’energia que vibra a la sala. Estones segueixo el batec del concert des del rostre i el gest del Julià, el director, que viu i expressa el gospel des dels cabells fins les sabates. I amb tots els sentits. SENTITS, un nom encertat per al tipus de música i cant que irradia aquesta gentada…

“My life is in your hands”, “Joshua fit the batlle”, “Amazing grace”, “Ooh Child”…els companys ho fan genial, i el meu germà i jo hem quedat asseguts ben a prop de les sopranos; l’entusiasme expressiu de la Mariona ens atrapa sovint la mirada, en Dani somriu i jo intento capturar tanta plenitud harmònica i vibrant a cop de clic fotogràfic. Però topo amb els límits de la meva digital, i amb els de l’angle des d’on opero discretament,  o potser és que hi ha magnetismes que no poden captar-se…
“Let me wait for you” m’ha fet plorar, sabia que podia passar-me. I mentre l’anava escoltant tocada per l’emoció, he visualitzat, una darrera l’altre, tot d’imatges, com si fos un muntatge. He vist desenes de concerts, cadascún en el seu context: els particulars, els de solidaritat, els de cosaments, els d’espectacle, els més espirituals, els més artístics-estètics…M’he vist quan em semblava que mai m’aprendria les lletres, quan em pensava que mai faria bé el to. M’he vist estudiant a casa, o amb els altres als tallers, treballant de valent i guanyant seguretat. Als assaigs, patint per la coordinació i el ritme i tastant petites complicitats; als primers concerts, amb aquella por de fer un gall o ficar la pota en la coreografia… He vist les hores de treball i amistat, la diversió, l’emoció i energia, l’esforç personal i col·lectiu; la duresa d’alguns assaigs, quan la son i l’esgotament ens poden. Però sobretot la potència vivificant que aporten, la capacitat de superació i l’efecte terapèutic de la cançó, o d’aquesta cançó: espiritual cantada i ballada (i tan sentida!!)
Petites imatges, com un flash: le assemblees, les discussions pel vestuari, les partitures i la documentació sobre les cançons, les celebracions i la convivència, els tallers de cap de setmana, la constatació dels reptes que es van superant… els comiats inesperats, la mort o malaltia de cantaires, o dels seus familiars, i la resposta de la coral: som realment companys!

Quin gran equip, i quanta feina feta! Però sobretot, com hem progressat tots plegats, i en conjunt. Avui això ha sonat fantàstic – fa temps que hi sóna, però la cripta ho broda … -, i sigui com sigui, els i les solistes semblen professionals! Quines veus i quin treball en cada`peça! 
El públic, molt connectat, s’ha entusiasmat, i ha gaudit plenament. ” Soon and very soon”, I can go to good in prayer”, “You are good”, “I say a little prayer for you”, “Music in the air”, “Oh happy day” i encara l'”Amen” de regal…

Semblem professionals sí. La sorpresa final ho verifica: ja tenim a les mans el nostre CD, el que vam gravar, nosaltres, en un estudi. Sembla impossible. Tornant en el metro – quina sort que la L2 estigui adaptada – no podíem deixar de mirar l’exquisit disseny gràfic i entusiasmar-nos per la proesa: és el nostre CD, un repte d’equip que ha sumat l’aportació compromesa i altruista de tots i totes, les persones de la coral. No pas sense entrebancs, ni sense dubtes pel gest en si. 
L’hem escoltat en arribar a casa. Sóna com està fet.
Amb tots els sentits!

Aquí podeu veure el cartell, Gospel Sentits a la Cripta de la Sagrada Família.