tenim pollets
En els processos vitals dels éssers vius m’atrau aquest punt de creació que s’escapa del control humà. Ja sé que en el món industrial la producció d’ous i la cria de pollets està majoritàriament regulada i mecanitzada, però en estat natural, si se la deixa fer, una gallina fa la seva i els humans quedem en segon terme. Es torna lloca quan s’hi torna, i decideix covar els ous quan ho ha de fer: no s’avé a cap tipus d’engany i no es pot forçar res: ni l’època, ni el lloc, ni la quantitat d’ous que es coven. És qüestió de confiar… (continua)
Vivim tan allunyats dels cicles vitals de la natura, que aconseguir que neixin pollets d’uns ous que han fet i covat les gallines al pati de casa,sembla una gran proesa. Segurament, que passi al pati d’una casa de ciutat, i que nosaltres no siguem pagesos ni experts en criar aviram, hi confereix aquest toc de proesa. Però en realitat és la cosa més natural i senzilla del món, és la vida en estat pur. El miracle de la vida, que, per més que avancem científicament i tecnològicament, no podem acabar de controlar del tot. M’atrau aquest punt indomable que ens parla dels límits dels humans sobre les lleis de la natura.