sopar afganès
No va necessitar cartells ni va comptar amb cap suport institucional; tan sols la xarxa de familiars i amics, la xarxa social del facebook, el correu electrònic i el boca orella: més de 150 persones i un ambient immillorable. (continua)
No va necessitar cap restaurant ni cap càtering, només la seu que l’Associació de Veïns del Centre de Badalona posa a dispoosició dels seus socis, i uns quants col·laboradors per organitzar la moguda.
La Nàdia volia recaptar fons per ajudar unes famílies que passen un moment difícil, ho volia fer des d’aquí – que és on ella viu ara – per enviar-ho allà – l’Afganistan – i va pensar que podia organitzar un sopar benèfic. Ella mateixa va cuinar el menú, amb l’ajut de la seva xarxa (amics, familiars) i va vendre els tiquets a 12€, un preu raonablement assequible. Un èxit aclaparador.
Del sopar de la Nàdia, el sopar afganès, hi ha unes quantes coses que em ve de gust destacar:
– la naturalitat amb què va discórrer tot, l’ambient de cordialitat i cooperació a l’estil d’una celebració familiar.
– la capacitat d’organització i distribució dels processos d’elaboració d’una gran quantitat d’aliments tractats a la menuda, amb la mateixa delicadesa que si formessin part d’un plat per a un àpat reduït.
– la bona entesa entre els col·laboradors i col·laboradores, – alguns acabats de conèixer-, de procedències i biografies ben diverses, lligats per l’afecte a la Nàdia
– la curiositat que sempre reporta conèixer noves formes de cuinar els mateixos aliments combinats de forma diferent a la què tenim per costum.
– l’assistència massiva de gent jove, d’entre 20 i 30 anys
– el bon funcionament de l’idioma català com a llengua vehicular i de comunicació, d’una forma generalitzada i natural, entre els participants (de diverses procedències i llengües d’origen), compaginada ocasionalment amb altres llengües com l’anglès, l’àrab o el castellà.
– la coincidència de l’àpat amb la celebracaió del final del Ramadà, viscut en la més estricta intimat dels comensals que segueixen aquest precepte religiós.
– la presència d’alcohol entre les begudes ofertes, sense que això escandalitzés als qui per motius religiosos no en prenen.
– l’interés de la Nàdia en què tot fos perfecte per causar una bona impressió del seu país: com a ambaixadora de l’Afganistan, un país dissortadament carregat d’adjectius tràgics i pejoratius, la Nàdia volia transmetre una bona imatge de la seva estimada terra.
M’allargaria. Va ser un plaer tenir l’oportunitat de participar-hi.
M’agrada que destaquis la normalitat d’un acte que va ser molt intercultural, molt de convivència i solidaritat, però d’una forma pràctica, real, sense estridències ni necessitat de proclames. Afegiria:
– la motivació per participar-hi lligada a la voluntat de donar suport a l’entusiasme i tenacitat d’una dona tan solidària, la Nadia, però també per ser solidaris amb la causa.
– l’eficàcia d’un acte en què les despeses d’organització es minimitzen: quantes vegades els actes per recollir fons són cars?
El menjar va ser molt bo, a mi em van agradar molt les esbargínies, amb aquest allioli que fan els afganesos, que és all i, en comptes d’oli, formatge de cabra; servir-ho calent, amb la feinada dels forns, etc, va ser una gran idea (fred no era el mateix gust!!!!) i em va agradar molt que la pluja, encara que va fer canviar els plans i al pati s’estava millor, la pluja no va aconseguir fer fracassar aquell fantàstic sopar. Si llegeixes això Nadia, FELICITATS!!! I MOLTES GRÀCIES!
Quan he llegit l’article m’ha agradat molt veure que el que jo he fet s’ha valorat, i en el sopar una cosa que jo tenia al cap és que molta gent m’etima i em feia sentir bé perquè per mi és important, jo també estimo!. Vaig notar amb la tota la gent que m’ajudava i participava amb molt de gust que l’estima és sincera, que tot és cert. Aprofito aquest comentari per donar les gràcies a tots els voluntaris que han treballat amb mi i als participants.