miozz mirades

Feia fred i molt vent, la nit volia tornar hostil aquell bonic entorn de la rambla Floridablanca (a LLefià, Badalona), però no ho aconseguia. Una música interessant, unes veus molt atractives i una simpàtica connexió amb el públic ens van fer romandre. Un punt i final brillant per a uns Colors de la Tardor brillants (cinquena edició!) L’actuació de Martinny’s, un grup badaloní molt jove que de ben segur es farà escoltar en el futur immediat del panorama musical català, tancava una jornada sencera que és i mostra la vida comunitària als barris de La Salut i Llefià, que és i proclama un cant a la convivència en la diversitat, que és i demostra el valor i el poder de l’associacionisme i la participació ciutadana, i que cada cop més enxarxa els barris amb la ciutat sencera.
Badalona no només som totes i tots sinó que és de totes i tots, i els Colors de la Tardor són un bon reclam perquè qui no té costum de passejar per aquesta part de la geografia badalonina, ho faci. Som somnis, mil vides, som vides mil somnis, deia una de les lletres  (segueix) 

Quan van començar els primers acords de Martinny´s per posar punt i final a una rica programació d’actuacions diverses, protagonitzades per joves i organitzades per la Comissió de Joves en el marc del XIBARRI, vam fer broma amb gent de l’AV Sant Antoni de Llefià lamentant que els focs que havien torrat  les castanyes ja restessin apagats… ens hi hauríem ben arrambat per escalfar-nos, quin fred que feia!

Jo aquest any el gruix de les actuacions de la tarda el  vaig seguir de lluny – i em sap greu, m’agrada molt veure per on van els interessos dels joves i, de passada, m’agrada descobrir-hi alumnes de l’institut – però és que de xivarri en feien força i entre l’estridència del so i el fred que el vent escampava, el meu fidel acompanyant dels dissabtes – el meu germà Dani, a qui sempre li agrada la música i l’espectacle – em va demanar una altra estança. Així que després de fer cua i arreplegar les paperines de castanyes cuites per un nombrós i esforçat grup de veïns del barri, ens vam refugiar primer una llarga estona al bar de més al fons, un paquistanès on a més de kebaps ofereixen pizzes i amanides – en Dani va sopar-hi – i després al local de l’AV Juan Valera (ep!, que en la seva primera planta ja està adaptat i amb la cadira de rodes ens vam poder instal·lar perfectament al bar) on vam fer un canvi d’impressions de política local i actuació policial desencertada, amb alguns veïns coneguts d’altres vegades, tot tastant unes carxofes amb vinagre especialitat de la casa. Allà i aquí els acords ens arribàven esmorteïts, no vèiem l’espectacle de vitalitat i ritme que oferien els joves però ens vam entretenir a parlar de tot i força en una improvisada tertúlia de luxe (gràcies Vicent i Marcel per la companyia).
El taxi adaptat va haver de venir a recollir al meu germà abans de l’hora prevista – ell el fred el sent més que nosaltres – i a partir de llavors ja no ens vam moure del peu d’escenari. Mentre em deixava endur per la sorpresa de les decobertes musicals, repassava què havia donat de si el dia, i mirava les cares dels més implicats en la feina organitzativa, per detectar balaços.

Sense dades objectives a les mans, la meva impressió és que aquesta edició dels Colors de la Tardor ha estat molt participada, més que altres anys diria. Potser només és una impressió, per les hores del matí passades al racó del taller de mots encreüats per conèixer el barri, molt concorregut, i passejant per totes les parades de tallers diversos, animats a totes hores. Gent arreu, i gent d’arreu, les AMPA més visibles que mai amb la samarreta groga de Badalona es mou reclamant els serveis públics de qualitat (segurament a punt per anar a la manifestació de la tarda, tot just acabades les Jornades Gatronòmiques), gent diversa que es barreja i es mou de taller en taller, de parada en parada. Una dada objectiva quantificable: més joves que mai a primera hora del matí per ajudar en el muntatge, la implicació dels joves sempre és un indicador d’èxit, irrefutable. Altres indicadors d’èxit, paral·lels als objectius generals, i parlant només dels que jo personalment vaig viure: més connexions que mai sota les carpes, entre entitats, comentant possibles lligams de projectes – els d’Aprenentatge Servei aquest cop han estat la punta de llança – amb l’Arxiu Històric, amb el CRP, amb la Fundació La Salut Alta, amb l’institut conegut com a SES però que ara es diu SI Badalona… afinant contactes d’alumnes per a entrevistes en treballs de recerca (amb el MIJAC, amb Òmnium), embastant noves propostes amb la Biblioteca i amb els de Màgic Empenta. tancant detalls del Correllengua, amb Termites i amb AV Juan Valera; planificant un futur acte dedicat a Joan Fuster, amb Casal Carme Claramunt, i comentant la constitució de la Comissió de Festes de Badalona aquell mateix matí, amb la gent que en tornava (Comissió de festes de Llefià…) I finalment, la impressió que aquesta vegada hi veia moltes més cares de fora del barri que mai, gent que no es troba la festa a peu de portal o a la cantonada sinó que s’hi ha desplaçat des d’altres punts de la ciutat.

Dimarts hi ha reunió de valoració i segur que caldrà escoltar opinions menys entusiastes, però a mi el balanç d’aquesta edició m’ha deixat una sensació de satisfacció i d’avenç molt remarcable. Com a entitat de ciutat que treballa al barri amb diversos projectes, però no hi viu sempre – Òmnium – vam valorar com a molt important implicar-nos en aquesta moguda, i fa uns quants anys que hi som. Fins ara ho fèiem només des de l’àmbit de cohesió, però cada cop ens hi hem implicat d’una forma més general, i aquest any, amb la implicació dels joves hem fet un pas endavant. Aquesta implicació comporta moltes hores de dedicació associativa, voluntàries, moltes. Una inversió que retorna moltes satisfaccions.

Una de les lletres que em van quedar al cap va ser la de som somnis mil vides, som vides mil somnis o alguna cosa semblant. Em va agradar molt. I la vaig trobar il·lustrativa de les vides de les persones que fan possibles coses com els Colors de la Tardor, o la Comissió de Festes o…, vides carregades de somnis per a una Badalona diferent, somnis que necessiten la implicació de moltes persones. Sí, un bon eslògan per a l’associacionisme compromès…