sentir el temps
Abans d’ahir el canvi de temps es va filtrar dins dels meus ossos i em va tenallar el cervell. Talment com si les bromes embroméssin el pensament, i com si els llampecs electrifiquéssin nervis, articulacions i músculs. Un “festival” cranial dels que feia temps que no se celebraven. Un festival que coincideix, com altres vegades, amb alguna circumstància metereològica de les que ens fan dir que hi haurà un canvi de temps. Sentir el temps amb el cos, sentir ploure (preveure que plourà aviat) amb el dolor de les articulacions i dels ossos, sentir-lo amb canvis d’humor (sembla que hagi de ploure diem quan la canalla està d’una certa manera…) No sé si ho fa el canvi de pressió, de nivell d’humitat, el vent, si uns hi som més sensibles que altres. No sé si hi ha una explicació estrictament científica, però hi ha molta experiència viscuda sobre aquest fenòmen.
M’interessa aprofundir-hi, hi penso de fa temps però mai m’hi he posat seriosament. M’hi podeu ajudar? Si coneixeu estudis sobre el tema, algun enllaç de referència, bibliografia, qualsevol informació … jo de moment he trobat ben poca cosa, però s’ha de dir que tampoc he buscat gaire. Si em doneu un cop de mà, doncs, moltes gràcies!
(la fotografia l’he manllevat d’aquest blog)