miozz mirades

Avui, per la ràdio, he escoltat un senyor que deia, amenaçador: aniré a la manifestació, però a la primera estelada que vegi, m’entorno a casa! És la discreta i eficaç intolerància dels qui van de no radicals. (segueix)

Quan es va conèixer la sentència de TC i es va activar la convocatòria que en previsió ja havia anunciat ÒMNIUM, en alguns  cercles independentistes hi va haver uns moments de dubte: si ja  s’havien posicionat en contra un estatut que pretenia perpetuar la via autonomista, quin sentit podria tenir manifestar-se contra la sentència que esmicola aquesta via? Afortunadament la lucidesa independentista, no sectària, va superar ràpid aquest parany, i va veure que el lema SOM UNA NACIÓ, NOSALTRES DECIDIM és una convocatòria de país, plural i inclusiva. Tothom hi és cridat, sense exclusió. És una resposta contundent, un clam que va molt més enllà de la sentència del Tribunal Constitucional: és la queixa per tota la falta de respecte espanyol al Parlament i al poble català perpetrat en els darreres anys. I als independentistes – titllats sovint d’intolerants i radicals – no ens importarà manifestar-nos en la mateixa riuada de gent que tot i creure en la nació catalana, no opta per la independència.

No podem dir el mateix dels no independentistes, federalistes, autonomistes o espanyolistes directament. Segur que n’hi ha de tota mena, i no voldria generalitzar injustament. Però sobta aquesta negativa explícita a caminar junts, sota el mateix lema. Un lema que, d’altra banda, no hauria d’excloure ningú, ja que el propi estatut aprovat pel Parlament català i referendat pel poble proclamava la nació catalana com a sobirana. Que tenen por que la manifestació es desbordi i es converteixi en un clam per la independència? Doncs què esperaven? Després de quatre anys d’agonia, com diu en TITOT al seu apunt, el cadàver és ben mort.

La mateixa por podrien tenir els independentistes: i si la manifestació es converteix en un clam a favor de l’Estatut ?
La manifestació serà el que vulguem que sigui les persones que hi assistim, I caldrà respectar-ho, no? O és que no hi ha d’haver igualtat de dret d’expressió entre els qui respectin l’amplitud del lema (no l’oblidem SOM NACIÓ I DECIDIM)

Per mi, la manifestació de dissabte és necessària per poder fer sentir el clam d’un poble, per poder fer sentir la queixa per un maltracta, per un atac a la dignitat d’un poble i de les seves institucions. Cal anar-hi tant si es creu en la via estatutària com en la via, independentista, tant si es creu en l’útopic estat espanyol federal, com en un estat propi català: el cas és tenir clar que Catalunya, com a nació, té el lliure dret a decidir sobre les lleis que l’han de governar.
Això sí, aquest mínim hi ha de ser forçosament,sinó seria fer trampa…