El nou Estatut -insistiré encara que no calgui- no m'interessa en absolut. Crec raonadament que no és altra cosa que un contracte de submissió a Espanya.
L'Esquerra Independentista vam ser els primers de dir -quan Pasqual Maragall en suggeria la redacció- que un nou estatut no duria més autogovern sinó tot el contrari: buscaria el perfecte encaix de la nació catalana a l'Estat espanyol i això consolidaria el model de govern únic i administració descentralitzada, és a dir, Espanya decideix, Catalunya executa. Desenganyem-nos: no hi ha govern si no hi ha sobirania.
L'Esquerra Independentista vam ser els primers de dir -quan Pasqual Maragall en suggeria la redacció- que un nou estatut no duria més autogovern sinó tot el contrari: buscaria el perfecte encaix de la nació catalana a l'Estat espanyol i això consolidaria el model de govern únic i administració descentralitzada, és a dir, Espanya decideix, Catalunya executa. Desenganyem-nos: no hi ha govern si no hi ha sobirania.
El passat 28 de juny, José Montilla simulava indignació i anunciava una gran manifestació per expressar el rebuig a la sentència. Artur Mas no va trigar ni mitja hora en confirmar la seva assistència i la de les seves hosts.
Un -innocent- pensava que amb els centenars d'estrategues que tenen aquests partits -a sou de diputacions i consells comarcals, això sí- tindrien a punt una bona resposta a allò que feia quatre anys que tothom veia venir. Doncs no! Montilla diu que la resposta és "reforçar el pacte constitucional", que ve a ser com aquell que va a un funeral i desitja "per molts anys" al mort. L'altre, en Mas, viu com una guilla, proclama que la gran resposta, la gran alternativa, la gran idea és... un govern fort a partir de la tardor, és a dir: voteu-me!
Afortunadament hi ha una altra resposta, la que ja han expressat més de mig milió de catalans als centenars de consultes, on han tingut la possibilitat -ai las! al marge de la democràcia espanyola- d'expressar per primera vegada què volen per al seu país.
Hi ha una altra alternativa i és probablement la única raonable: la independència.
Això és el que aniré a manifestar dissabte a Barcelona. I ho faré en el que es pot convertir en la manifestació independentista més massiva de la història del país.
I ho faré en el que possiblement -si som prou gent- en el que possiblement la història recordarà com el funeral de l'autonomisme
Hi aniré encara que hi hagi les seves vídues Montilla&Mas cridant que el mort és viu.
Si l'autonomisme és mort, enterrem-lo.
No es convida particularment.
Un -innocent- pensava que amb els centenars d'estrategues que tenen aquests partits -a sou de diputacions i consells comarcals, això sí- tindrien a punt una bona resposta a allò que feia quatre anys que tothom veia venir. Doncs no! Montilla diu que la resposta és "reforçar el pacte constitucional", que ve a ser com aquell que va a un funeral i desitja "per molts anys" al mort. L'altre, en Mas, viu com una guilla, proclama que la gran resposta, la gran alternativa, la gran idea és... un govern fort a partir de la tardor, és a dir: voteu-me!
Afortunadament hi ha una altra resposta, la que ja han expressat més de mig milió de catalans als centenars de consultes, on han tingut la possibilitat -ai las! al marge de la democràcia espanyola- d'expressar per primera vegada què volen per al seu país.
Hi ha una altra alternativa i és probablement la única raonable: la independència.
Això és el que aniré a manifestar dissabte a Barcelona. I ho faré en el que es pot convertir en la manifestació independentista més massiva de la història del país.
I ho faré en el que possiblement -si som prou gent- en el que possiblement la història recordarà com el funeral de l'autonomisme
Hi aniré encara que hi hagi les seves vídues Montilla&Mas cridant que el mort és viu.
Si l'autonomisme és mort, enterrem-lo.
No es convida particularment.
Ànims, salut i república!
La frase "Tirem pel dret" és la frase amb més coneixement q he sentit fins ara respecte el procès d'independència de Catalunya.
Tenia por que l'independentisme es desmarqués d'aquesta oportunitat que, com la dels referendums, és i serà un pas més, i ferm, cap a la independència. Benvinguts tots! no hi sobra ningú! farem d'aquesta manifestació la més independentista i multitudinària de la història! que no ho dubti ningú!
Avui he vist clar que serem molts, quan he trucat al meu pare per convidar-lo a venir amb mi a la manifestació, i m'ha dit que sí, que s'hi apunta, i que cridarà com el que més, perquè està vist que no hi ha cap altra solució.
Ell, un aragonès nascut a Sòria, amb la família més anticatalanista que conec. Fa més de trenta anys que viu aquí, però mai m'hagués esperat que es posés de la banda dels independentistes. M'ha sorprès favorablement, i m'ha deixat un somriure d'orella a orella.