miozz mirades

un bloc de maceració lenta (el bloc de la Dolors )

nit de santa llúcia

Hi ha afectes i fidelitats que s’hereten respirant-les en família. Sense haver-hi anat mai ja n’intuïa el misteri i l’emoció, petjada de la complicitat en l’època clandestina, i de l’entusiasme en la primera edició badalonina viscuda intensament pels meus pares. La nit de Santa Llúciava tornar a celebrar-se a Badalona fa 5 anys. Faig presents emotives imatges que congelen instants revestits de trascendència. Difícilment recordo, sense ajut, cadascun dels premiats d’aquella edició; recordo, en canvi, el tarennà dels discursos, les converses, les trobades, i el neguit i la satisfacció per ser qui érem tots els qui seiem a taula.

(continua)

Amb els meus pares, els meus sogres, i amics de generació. Una generació nascuda en plena Guerra Civil que va canalitzar l’antifranquisme en la militància activa de resistència cultural, en què Òmnium era pal de paller.

Aquella va ser una de les primeres sortides nocturnes de llarga durada, en societat i de rellevància, que feien els meus pares després del greu vessament cerebral patit per la meva mare vint mesos enrere. No era només la il·lusió i la importància de viure una altra Nit de Santa Llúcia. De contribuïr en una manifestació de catalanitat, de reafirmar la pertinença a una entitat com Òmnium. Era, també, la culminació d’un gran esforç col·lectiu i sostingut per recuperar-se partint d’una situació límit. Era el miratge d’una victòria contra l’adversitat. Un cant a la superació personal. La constatació que malgrat les greus dificultats es podia tornar a fer “vida normal” fins al punt de no perdr’es un esdeveniment com aquell, de funcionalitat complexa per les seves condicions de salut i mobilitat. Va ser un regal. Per a ella, i per als qui la voltàvem. Va ser la primera sortida nocturna de llarga durada, en societat i de rellevància, i gairebé la darrera. Només va viure quatre mesos més . I el meu sogre, inesperadament, ens va deixar el desembre següent. No puc evitar que l’evocació de ressons d’aquell multitudinari i exquisit acte es focalitzin emotivament en aquella taula.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.