He baixat la rampa del pas sota la via amb el cor encongit (per cert, que ara ja és una rampa practicable amb cadira de rodes, ja no és
un mal pas, va ser una sorpresa que ens va deixar el Districte 1r de l’anterior govern poc abans de plegar) Amb el cor encongit i el cap ocupat buscant paraules per posar a les emocions: aquest tipus de desgràcies sempre commouen, però la nit de Cap d’Any sembla que es fan més tràgiques.
(segueix)Tragèdia avui a les platges del manresà (La Barca Maria, Badalona) hauria estat segurament el títol del post (semblant al que vaig escriure fa una mesos,
tragèdia avui a les platges de Montgat) sinó fos que sobtadament el guió ha canviat i s’ha bastit un final feliç. Però mentre baixava amb el cor encongit i el cap ocupat, jo i tots els altres prevèiem un final tràgic.
Se sap què passa? Sembla que hi ha un cadàver a l’aigua. Dos camions de bombers, una quants cotxes de la urbana, la furgoneta especial per a la investigació d’accidents, una grua amb una llanxa, un focus potent al mig de la platja i molt personal amunt i avall, amb les seves armilles. Aguantaven una lona formant una mampara, per quan arribés el cadàver, imagino.
Almenys fa dues hores que hi treballen, però no diuen res. Ningú sap si hi ha hagut alerta per un desaparegut, si l’ofegat ha caigut d’una embarcació, si… ningú sap què ha passat però el drama s’albira gran a la vista dels mitjans desplegats. Infereix confiança saber que tenim al servei del ciutadà els mitjans de rescat adients, per quan calgui. El personal treballa seriosament,
vaja un final d’any, penso. tot i que en aquesta professió en deuen veure de tots colors, ja deuen estar curats d’espants…
D’espants i d’anècdotes. Vist ara, coneixent el final, sembla una innocentada. Tant desplegament, tanta feinada (quant ens deu haver costat això? hi ha qui pregunta, i és que ja se sap que estem sensibles amb les retallades després diuen que hi ha crisis!) i al final per res. “Submarinista ha sortit de l’aigua, informe NEGATIU, era una boia” La veu metal·litzada que surt de l’ambulància medicalitzada no deixa lloc per a l’equívoc, mentrestant, a la platja, tot es va recollint i replegant, la mampara de lona, el focus, el personal…
La boia, és clar, la boia, explica en Pepet, aquella boia que tothom sap que va quedar allà posada i s’ha anat omplint d’engrut, i és cert, de lluny, fa pensar en el cap d’algú a qui engoleix l’aigua… però això no ho sabia la urbana? No ho podien anar a mirar amb una barca? calia tant desplegament? calia tanta perafernàlia? I ja la tenim armada, embolica que fa fort, qui ens entengui que ens compri: fa una estona ens alegràvem de tenir tants serveis i professionalitat, ara ho trobem una desmesura injustificada i una falta d’eficàcia… com som!
Refent el camí, de tornada a casa – ara per les escales – penso que bé, no hi ha hagut cap desgràcia. Però el pes de l’anècdota ja corre com una brama, i la notícia ja és aquesta altra.
