la força d’un traç
Amnistia Internacional ho explica contundentment amb aquestes imatges, que cal veure. I és que és una contribució senzilla però molt poderosa: signa, és el valor del teu traç. (continua)
Dissabte passat, a la sobretaula del sopar de festes del carrer del Carme de Badalona, es feia córrer un manifest i es recollien signatures. El mateix manifest el fan córrer diferents entitats a tots els barris, buscant el consens ciutadà per millorar la cohesió social. Ahir, a la seu de l’associació de veïns del barri Manresà, s’hi feia cua per signar les al·legacions a la modificació del PERI que es troba en període d’exposició pública; i tot sovint vivim una certa competició en la recerca de signatures per recolzar mocions de censura o faccions dins dels partits polítics, o per la presidència de clubs esportius; i de tan en tant grans mobilitzacions per fer propostes legislatives populars…
La signatura és una rúbrica personal que ens identifica moral i legalment, i que té un valor ètic i jurídic inqüestionable.
Signar significa dir que allò ho has fet o dit tu, que és teu (escrit, cració artística, targeta de crèdit, …), o que ho subscrius, que hi estàs totalment d’acord. Signem per autoritzar pagaments o gestions, per contractar, per comunicar i legalitzar voluntats i decisions, per fer conèixer opinions, sentiments i desitjos. Hi ha condicions de signatura específiques per atorgar diferents nivells de força i legalitat a la rúbrica. Necessitem signar davant notari per a segons què o disposar, per a algunes coses, de la signatura de segons qui. I necessitem signar col·lectivament per donar al nostre traç personal la dimensió d’eina de lluita. Quan una idea escrita és subscrita per un nombre “x” de signatures pren la força del consens col·lectiu. I trenca aïllaments i silencis. En alguns països i estats és una eina valuosa dins el joc democràtic. En d’altres, una eina imprescindible per evitar greus vulneracions de drets humans.