miozz mirades

De vegades cal fer lloc. Lloc perquè s’assereni el rellotge i deixi temps per tenir temps. Lloc a les pauses que improvisen l’agenda. Lloc al caminar pausat, al badar acompanyat, a l’escolta sense cap impaciència. De vegades cal fer lloc a les visites sense pressa als nostres grans que sen’s fan vells. I emmalalteixen. O als amics  que t’importen i fa massa que no veus o que no hi xerres fins al moll. Lloc per reomplir, amb les essències que perfumen el cor i et desvetllen quant estimes. Lloc per sentir que tries què vols fer, i prioritzes. Temps per fer lloc, lloc per donar al temps. (segueix)

Hi ha tantes coses per fer i tantes ganes de fer-les, que a poc a poc l’agenda se salta les barreres de seguretat. I et marca un ritme. Un ritme que no sempre controles. Te n’adones quan creixen les tensions entre responsabilitats. I sents que ets molt poc lliure. Això de la conciliació laboral-associativa-familiar funciona fins que es desequilibra. De vegades sorgeixen canvis imprevistos que modifiquen els contextos, i cal ressituar les prioritats. I llavors cal aturar el Dragon Kan, i baixar-ne.