enyorant les fogueres de sant joan
Publicat el 24 de juny de 2009 per mariadolors
Aquesta tarda,acompanyant la Flama del Canigó pels carrers de Badalona he recuperat la lletra d’una cançó d’en Serrat que dibuixa una escena del passat. D’un passat que jo visc encara com a present, però que ja no forma part del present de la gent que creix ara. I crec que la màgia del foc i de les fogueres de Sant Joan és un bé del que no s’hauria de privar a les generacions actuals ni a les futures.
Llavors un tros de fusta era un tresor
i amb una taula vella ja érem rics.
Pels carrers i les places
anàvem de casa en casa
per fer-ho cremar tot aquella nit
de Sant Joan.
Publicat dins de àlbum de moments suggerents | Deixa un comentari