elles no voten
Dedicat als milers de persones que diumenge no podran exercir el dret a vot perquè no el tenen, siguin homes o dones, joves o adults, actius o passius…
Elles no voten, però els agradaria poder-ho fer. No van néixer aquí, però ara hi viuen. I amb els pocs anys que fa que van arribar al nostre país, i que habiten la nostra ciutat – Badalona – la seva petjada participativa no deixa a ningú indiferent. S’han demostrat i han demostrat que l’afany de superació no té límits, i que la capacitat per conviure proactivament amb pertinences múltiples pot ser un accelerador de processos socials i personals enriquidors i productius. . (segueix)
Amb naturalitat i un saber fer extraordinari, la Nàdia i la Nuolé són dues badalonines compromeses amb la vida cultural i social, i, encara que a elles no els ho sembli, compromeses també amb la política de la ciutat. Perquè si entenem que política és participació ideològica i treballar constructivament per transformar la societat – transformar-la per fer-la millor, més justa, més oberta, menys excloent, més de totes i tots -, elles en són partíceps. I si acceptem que la política no només la fan els partits o els governs, i que des de l’associacionisme plural, no partidista, també es marquen línies d’intervenció comunitària, fites i estats d’opinió transformadors, sens dubte aquest tipus de política les involucra.
No sé si en el paquet de reivindicacions sobre els processos electorals que s’està fent des de la revolta indignada s’hi inclourà el reclam perquè tothom pugui votar. Perquè el dret a vot de la ciutadania nascuda en altres indrets deixi de ser restringit. De moment no n’he sentit parlar, i tampoc he sentit que cap partit assumís aquest eslògan en campanya. Aquest és un desequilibri entre els drets i deures de part de la nostra població tan injust com silenciat.
Ara com ara, malgrat el seu dinamisme proactiu i les seves idees que afavoreixen la ciutat, ni la Nàdia ni la Nuolé poden sumar alhora de decidir qui la governarà aquests propers quatre anys. O qui no la governarà. El seu vot està vetat per no haver nascut aquí o que no existeixin acords oficials entre els governs del seu país i del nostre.
A elles no se les deixa votar. Ni a elles ni a milers que, com elles, per molt que treballin aquí i contribuexïn al fisc amb els seus impostos i per molt que visquin plenament aquí i s’interessin per la vida comunitària, per molt que aportin coneixement i altruisme associatiu, per molt que rebin les conseqüències de les decisions que es prenguin, per molt que… no se les té en compte com a ciutadania de ple dret, i no se les deixa votar.
La Nàdia potser us és més coneguda, darrerament la seva presència mediàtica ha estat espectacular: guanyà amb Agnès Rotger el Prudenci Bertrana pel llibre sobre la seva vida “EL secret del meu turbant” i les seves xerrades amb alumnat de secundària són de les que marquen època. En la intimitat de la nostra amistat i en la relativa discreció de la seva vida abans del premi, va encetar el seu passeig pel meu bloc amb el sopar afganès, un temps en què ja se la coneixia com a excel·lent narradora – col·laborava amb Casa Àsia i amb Òmnium – i com a eficaç dinamitzadora en l’àmbit d’acollida i d’autoajuda a altres persones acabades d’arribar a la ciutat, vinculada a l’Espai Jove de Converses Interculturals. Són tantes les accions positives en què ha col·laborat a la ciutat, i tanta la seva força personal, que ara l’article es faria inacabable. Enllaço només com a mostra algunes de les gravacions que ens l’apropen per la xarxa, en la darrera campanya d’Òmnium, en els actes poètics “A tota Veu lletres del món”… i a tants d’altres
La faceta mediàtica de la Nuole es concentra en els documentals, essent el més conegut el d’IMMIGUIANTS. Però uns anys abans, quan feia ben poc que havia arribat, Amics de la Unesco ja la va escollir per a un dels seus primers documentals Diversa.cat, en la mateixa època en què participava al projecte dels contes a les biblioteques que dinamitzava l’Espai Jove de Converses Interculturals (projecte que actualment ha crescut així). Compagina els seus estudis de medicina amb la seva dedicació com a monitora del programa de cohesiò d’ÒMNIUM Quedem? i dinamitzant, amb altres joves. “Joves d’Òmnium a Badalona. El debat sobre la construcció de la identitat va ser un dels seus darrers actes públics, però la seva veu i la seva opinió s’ha fet sentir en molts fòrums i debats. L’any passat va ser l’encarregada de llegir el manifest del Correllengua, que a Badalona es dedicà a Pompeu Fabra.
Per ser com són no tenen ni han de tenir més dret a votar que qualsevol altra persona, però sí el mateix. Les he escollit per a l’article perquè en ser com són il·lustren amb nitidesa la injustícia que comporta no poder comptar amb el seu vot. És una injustícia per a elles, i una pèrdua per a la resta. Si tota la població que viu a Badalona – i al país – tingués dret a vot, alguns mals usos contra la població immigrada amb finalitats electoralistes deixarien de tenir lloc.