el tot setmana del 23 de maig: reiniciar el sistema després de les eleccions
El tot setmana del 23 de maig: reiniciar el sistema després de les eleccions
REINICIAR EL SISTEMA DESPRÉS DE LES ELECCIONS
Uns dies abans de les eleccions ens van sorprendre les revoltes dels “indignats” que s’han extès des de les places de Madrid i Barcelona denunciant les greus errades que té el nostre actual sistema polític i econòmic, que permet i pepetua gravíssimes desigualtats en la distribució de la riquesa, i que en l’actual context de crisi ha sumit milers de persones a situacions límit posant en joc l’estat del benestar. A Egipte la revolta massiva, plural i pacífica va enderrocar un dictador i una dictadura, de manera que cal no subestimar el poder d’aquesta presa de consciència col·lectiva. Tot i que no sempre el que es manifesta al carrer es tradueix al llenguatge dels vots, la proximitat de les eleccions podia fer pensar en una repercussió directa de la revolta sobre el vot emès. La realitat és que mentre al carrer s’ha fet pública la indignació per la corrupció i l’abús financer sobre les víctimes de la crisi, a les urnes han guanyat les opcions més afins als causants d’aquesta. Per què aquest desajust? Potser els qui protesten al carrer després no voten? Potser davant la crisi es castiga a qui governa, sigui quina sigui la seva ideologia? En realitat és molta la gent que no vota. A Badalona, per exemple, dels 155.987 electors només 81.370 persones han exercit el seu dret a vot, mentre que 74.648 han callat. Tothom es pregunta com és possible que a Badalona, una ciutat forjada amb immigració obrera, guanyi una opció política de dretes que té un discurs basat en criminalitzar la immigració, i es desaprofitin en canvi opcions plenes de bones idees progressistes i inclusives, i opcions de bona feina feta. Sembla clar que en temps difícils sempre és més fàcil fer demagògia que aportar solucions constructives, i que és precisament durant les grans crisis econòmiques que sovint pugen al poder líders sense tradició democràtica (és de dramàtic record el cas de Hitler). Això explica també l’ascens d’opcions d’extrema dreta, com és el cas de PXC, arreu del país, i de forma especial al cinturó metropolità. Com ja ha passat als extraradis francesos, la classe obrera vota reaccionària contra els seus iguals, a qui perceb com a rivals en el precari mercat laboral de la crisi. A Badalona aquest vot xenòfob extremista l’ha recollit el PP, que no ha tingut escrúpuls alhora d’atiar el foc de la intolerància per guanyar vots. Ara bé, alguna cosa deu haver fallat en la política feta a la ciutat quan aquest discurs populista ha aconseguit arrossegar més de 25.000 vots.
Tal com diuen els de “Democràcia real ja” ens cal reiniciar el sistema: una altra política ha de ser possible per transformar aquesta crisi en una oportunitat.