miozz mirades

No és intrusisme professional, ni ganes de fer la competència a ningú. Tampoc és per esnobisme. Ni tan sols per a l’autossuficiència: és un petit repte personal, un hobbie, una teràpia, un plaer amb sabor exquisit. Treballar la terra i veure créixer els seus fruits és contemplar el miracle de la vida i sentir que en formem part. Contemplar-lo activament, però; implicant-s’hi. I és aprendre’n unes quantes raons. Moltes, de fet.
(segueix)

De bon matí he baixat a saludar l’hort, a
dedicar-hi una energia matinal que més val no desaprofitar ara que
sembla que la meva sang torna a circular delitosa per unes venes que la xafogor
torna mandroses. Hi he baixat sense deixar de pensar en els testimonis
que ahir des de TV3 ens van fer tastar la cara amarga d’aquesta
professió. No és pas nou per mi, conec personalment moltes pageses i
pagesos, conec el ritme de vida que imposa aquesta feina i com està de
poc valorada i mal pagada. Però de vegades hi ha maneres d’expressar la
realitat coneguda que te la fan descobrir de nou. Si no vau poder veure Urbanes al camp us recomano que ho feu.

Els pantalons llargs i la samarreta un pel
gruixuda, també de màniga llarga, han aconseguit reduir l’allau de
picades de mosquit a quatre o cinc, entre coll, mans i cara. He oblidat
posar-me la polsera i cap altra protecció, no m’agraden gaire…En
Serrat cantava “por la mañana rocio, por la tarde los mosquitos, no quiero ser labradoer”, però a l’hort de casa meva els mosquits hi són a tothora, potser ho fa la figuera…

I en aquest passeig d’avui matí pel meu
petit hort, totalment abastable dins del meu ritme de vida, i assentat
sobre una terra dura i polsosa, inicialment molt poc fèrtil (d’ús
industrial fins fa pocs anys), he inspirat l’olor d’èxit que desprenen
els petits fruits, i mel’s miro amb ulls de primat recol·lector,
una condició, la de recol·lectora, que porto a la sang i que no puc ni
vull perdre. I tot collint quatre mongetes tendres i un cogombre – ahir de fet ja vaig fer una bona repassada – faig una llambregada a aquestes raons apreses al voltant dels horts.

• Tot vol esforç, mètode constant i coneixement. Però no sempre
  l’esforç, el mètode i el coneixement proporcionen els mateixos
  resultats. L’imprevist és un factor omnipresent en el procés.
• L’èxit o el fracàs poden penjar d’un fil molt feble. Dues jornades
  seguides de calorada extrema sense el suficient reg poden malmetre tota
  una collita. De la mateixa manera que un planter escanyolit i mig sec
  pot arribar a revifar-se i convertir-se en una planta prolífera.

• El miracle de la vida pot reeixir sense
  intervencions químiques nocives, però aquest procés natural, biològic,
  demana coneixements nous, mètodes nous i produeix resultats nous: la
  biodiversitat es fa pal·lesa molt més enllà de formes i mides apreses.

• El gust de l’hotalissa conreada a casa i acabada de collir és
  diametralment diferent al de la verdura de cultiu extensiu i madurada en
  càmera. És tota una altra cosa, sobretot en algunes varietats. Però en
  d’altres, de vegades no ens en sortim!
• Palpar el cicle de la vida vegetal lligat al nostre cicle alimentari, de subsistència, em fa sentir diferent. No sé si és una experiència generalitzable, però la trobo molt sensitiva i educativa, formativa. Per als infants i joves que viuen en entorns urbans i s’alimenten amb productes que quan ells els veuen sovint ja han passat un complex procés de tractament o d’elaboració, crec que viure experiències directes de conreu els aportaria elements importants per al seu creixement. I potser els ajudaria a alimentar-se millor…

Les lliçons de l’hort dónen per molt més, però tinc tot un matí per endavant carregat de coses per fer, toca canviar de tasca, i a més, el sol ara ja escalfa massa!