miozz mirades

El nostre regidor absent, Jaume Vives, ara serà absent per sempre. Una mort que no per anunciada deixa de colpir, una mort de les d’abans d’hora precedida d’una lluita aferrissada per sortir-se’n. Sempre he pensat que el motiu principal – sovint qüestionat – que tenia en Jaume per no renunciar a l’acte de regidor, no podent com no podia exercir-ne les funcions al complert, era precisament perquè això formava part de la seva lluita contra la malaltia, era una manera de dir: espereu-me que ara torno. I de fet, malgrat en molts moments de la vida  de la ciutat, de cara al públic, s’evidenciava com un regidor absent, en realitat seguia la política i la feina a l’ombra, tant com podia. Però finalment no ha pogut ser, i no tornarà. La notícia de la seva mort m’arriba en un moment de trànsit, i no podent dedicar-li el temps que es mereix amb un apunt com cal, em limito, com a senyal de condol a la família, a ERC i a la ciutat, a enllaçar els blocs badalonins que sí que ho fan. Dijous mateix ja en parlava en Ferran Falcó, amb un apunt molt tendre, també ho fan l’Andreu Mas. i en  Jordi Albadalejo. I en Jordi Ballesteros.