miozz mirades

Amb la mateixa intensitat que estripa i acoloreix amb tons brillants les branques i la terra molla, l’esclat primaveral ja fa dies que es fa sentir en la vida del teixit cultural i social badaloní . Feia temps que no es vivia un ressorgiment tan explícit del fer i desfer de la societat civil comunitària: els nodes entre xarxes han esdevingut element de valor i va prenent forma un estil que ja enyoràvem. Es parla de la creació d’una possible taula de cultura promoguda per les entitats que la fan bategar, potser semblant a la que va posar els fonaments de la recuperació democràtica al final del franquisme i durant la transició; (continua)

es parla  de fer una trobada, ara que fa 30 anys de la seva creació, entre els actuals membres del Consell Local de la Joventut i els qui el van crear i fer créixer durant els 80 i 90, època en què es va dibuixar la política juvenil de la ciutat, per refer el fil de la història, mesurar avenços i retrocessos i reflexionar sobre tot plegat, esperant aprendre alguna cosa; es consolida la xarxa d’acollida a la ciutat, que aplega, coordina i fa créixer en discurs i en criteris les entitats que treballen a primera línia en l’acollida dels nous ciutadans badalonins, en temes de cohesió social i d’equitat, contra les desigualtats i les exclusions, i ho fa des de tots els seus àmbits i amb una idea sencera de ciutat, sense fragmentacions; es presenta un joc, impulsat pel col·lectiu la Sargantana, el joc de Badalona, que pretén mobilitzar tota la ciutadania, de totes edats i condicions, amb l’estímul de conèixer millor la ciutat, el seu territori, la seva història, la seva gent i la seva cultura: conèixer és estimar, i un joc així pot ajudar molt a millorar l’estima i el sentit de pertinença d’aquesta Badalona tan diversa; Òmnium Cultural, una entitat d’inqüestionable catalanisme i sentit de país està posant en contacte, mitjançant el programa Quedem, la societat d’acollida i la d’arribada, la que va arribar fa més anys i la que en fa menys, incorporant en la descoberta de la ciutat espais i expressions plurals, obertes, inclusives. Podria seguir, encara em deixo molts altres exemples d’aquesta vitalitat de la xarxa, de la societat civil. Tenim Sant Jordi aquí mateix, el mes d’abril, com un roser de jardí, està curull de propostes interessants i innovadores. Us n’ofereixo una d’especialment olorosa: A tota veu lletres del món tornarà a oferir, la tarda del diumenge 19 d’abril a la Plaça de la Vila, un recital poètic literari plurilingüe, amb la llengua catalana com a nexe, i protagonitzat per veus ben diverses. Deixeu-vos seduir per la seva cadència.