Las al jaç
El blog de Marcel Campà
M’agrada el sentiment de dolor serè, silent, que desprèn aquesta escultura. Les mans de Maria, l’una sostenint el braç inert del fill mort, l’altra acariciant-li els cabells, expressen molta tendresa.
També m’agrada descobrir en l’escena els emblemes de la Passió. Flanquejant les figures centrals, a un costat hi ha una aspa formada per dues deixuplines i el que semblen dos bastons, i, a l’altre, la columna on van lligar Jesús. L’àngel de l’esquerra du la canya amb l’esponja; el de la dreta mostra els claus en una mà, i amb l’altra -que no veiem- potser aferra el pal de la llança que apareix darrere Maria. Sota el cap de Jesús (encara amb la corona d’espines), hi ha els daus. Al vèrtex superior, el capçal de la creu, amb la placa, presideix el conjunt.
El timpà ple de pols de la porta de la Pietat és una còpia. L’original és a l’annex que el Museu Diocesà té al costat de l’església de Sant Sever. Aquest local fa anys que és tancat al públic i, per a entrar-hi, cal convèncer el vigilant. Si ho aconseguiu, comprovareu que l’obra és millor que la còpia i es troba en bon estat. Al seu peu, un rètol rudimentari informa que l’original va ser a la porta de la Pietat fins l’any 1971, i que la còpia la va fer “l’artesà Bestero”.
Si la porta de la Pietat tornés a lluir la talla original; si la cuidessin una mica (neteja, il·luminació), potser algú, de tant en tant, s’hi aturaria.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!