Las al jaç

L’11 de desembre de 1975, tres setmanes després de la mort del dictador, els jugadors del Barça són a l’aeroport de Budapest esperant per a prendre el vol de tornada a Barcelona. El dia abans han jugat un partit de la Copa de la UEFA contra el Vasas, han guanyat 0-1 i s’han classificat per a la ronda següent.

Johan Cruyff seu al costat del papi Anguera i d’un jove estudiant que és fill d’un directiu del club. De la seva conversa sorgeix la idea que Cruyff canviï el braçal blanc de capità per un braçal amb la bandera catalana: tota una transgressió! Es van animant: Cruyff diu que ho vol fer, el papi Anguera diu que la seva dona cosirà el braçal, l’estudiant exclama que seria la bomba si el pogués dur en el partit que el Barça ha de jugar al Camp Nou contra el Madrid quinze dies després.

Al final l’estrena del nou braçal serà unes setmanes més tard, l’1 de febrer de 1976, al Camp Nou, en un partit contra l’Athlètic. La iniciativa és precoç, encara en plena dictadura. Puyal no radiarà el primer partit en català fins set mesos més tard, el setembre de 1976. La famosa sortida dels capitans de la Reial Societat i de l’Athletic portant una ikurriña –llavors encara il•legal– al camp d’Atotxa serà prop d’un any més tard, el desembre de 1976, i el capità de la Reial Societat no estrenarà el braçal amb la ikurriña fins al setembre de 1977, en un partit al Camp Nou.

Observant les fotos de l’època, potser sí que el braçal de Cruyff té un cert aire casolà.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!