Las al jaç
El blog de Marcel Campà
El tòpic que diu que el més complicat per als pares és explicar als fills els intríngulis de la cosa sexual. No pas per a tots els pares. (CONTINUA…)
Viatjar en avió amb una criatura no té res de senzill. Si has d’anar més enllà de la ratlla de l’Estat, la nena ha de tenir DNI. Això vol dir que cal, primer, demanar un certificat de naixement al Registre Civil. Es pot demanar per internet i te l’envien a casa, però a mi em van enviar un correu-e dient que l’havia d’anar a recollir personalment perquè el certificat “contiene datos personales confidenciales”.
Vaig anar, doncs, al Registre Civil i vaig recollir el certificat. La funcionària que me’l va lliurar em va explicar que no l’havien pogut enviar per correu “por no haber matrimonio” (és a dir, perquè els pares de la criatura no som casats).
En acabat, cal fer fotografiar la nena i anar a una comissaria de la policia nacional, on li prenen les empremtes digitals. En sortir de la comissaria, la meva filla va comentar amb un punt de preocupació:
-Ara ja no puc robar res, oi?
-Val més que no -vaig contestar.
Un cop tens el certificat i les fotos, ja només queda tornar a comissaria al cap de quinze dies a buscar el carnet, i llestos.
El dia que vam agafar l’avió, a la cua per embarcar vaig donar a la meva filla el seu flamant DNI i la carta d’embarcament. Ella va estar examinant molt cofoia la seva documentació i, quan ja arribàvem a l’hostessa, va cridar alarmada:
-Aquest carnet d’identitat està malament!
-Malament? –vaig dir jo, també alarmat-. Què li passa?
-Aquí diu que sóc d’Espanya!
-Ah, això!… Veuràs….
-El teu també diu que ets d’Espanya?
-Bé…, de fet… Però no cal que cridis tant!
I ara, explica-l’hi.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Com més et llegeixo més xalo i més m’agrades!! ;.) Aquest post només puc comparar-lo al moment en què, un dia, per una casualitat, a casa del meu pseudonebot Édgard, que tenia 4 anys, van sintonitzar una cadena de tv que no era ni TV3 ni el C33. I l’Édgard, alarmat, va cridar del sofà estant: "Mama, la tele s’ha espatllat!!!!"