BioSofia
Cercant la saviesa de l'art de viure
Imposa la teva sort,
atrapa la teva felicitat
i ves cap el teu risc.
A mirar-te ja s’hi acostumaran.
Impose ta chance, serre ton bonheur
et va vers ton risque.
A te regarder, ils s’habitueront.
René Char : Les Matinaux(1950).
Escapar-se de les rutines, perseguir el que ens atreu.
No quedar-se en allò que ens pensem conèixer, retrobar la curiositat de l’infant que vàrem ser.
Aprofitar els moments feliços, extreure felicitat de la quotidianitat i dels objectes familiars. Expulsar el sentiment que la felicitat té un preu a pagar, que ens passarà factura. Desempellegar-se de la culpabilitat cristiana.
Aquests versos de R. Char encomanen l’audàcia. Tenen la vigoria de la decisió. Encoratgen l’elecció, el determini.
Mai ens hem hagut de penedir d’haver gosat. Ningú no ha lamentat mai haver-se decidit.
Compte! Decidir-se no és un fer qualsevol; decidir-se és llençar-se oblidant els temors poc fonamentats després de sospesar pros i contres.
Llença’t!
————————-
Vés per on! La dona voleteja pel despatx. Intueixo que no s’atreveix aparlar-me per no distreure’m. Deixo el teclat abans que es faci fonedissa i li pregunto que em vol dir. “Acabo de fer la massa per a una pizza; a veure com em surt.” És la primera vegada que ho fa. S’hi ha atrevit. Era un dels pocs reptes de cuina que li quedaven pendents. Ha sortit de la rutina, ha trencat una por. Està vivint un petit moment de felicitat.
I la felicito! que és com fer nostra aquesta petita felicitat que fins ara només era seva.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
post me l’imprimeixo… i aquests “Llença’t!” me l’escriré damunt de la nevera, damunt del mirall del quarto de bany i damunt de toooot el que trobi!
Gràcies per escriure’l!
Abraçada