Armari càpsula, primeres impressions

Després d’un parell de setmanes provant l’armari càpsula, he de dir que amb alguna prova i error, en general l’experiència està sent molt positiva. No sols vestir-se al matí és més ràpid, sino que és més tranquil.

Havia llegit sobre la fatiga decisional o fatiga de decisió, i és cert que simplificant altres parts del dia a dia he aconseguit millorar en benestar. El que no m’esperava era notar-ho tant amb la roba perquè tampoc m’importa gaire i ja planificava abans. El fet és que ara girebé ni hi pense.

El que sí que m’està costat una barbaritat és deixar de comprar. Encara que no vaja a botigues o a les seues webs “a mirar” (per exemple avui he resistit l’Amazon Prime Day), segueixen sobtant-me necessitats imperioses de tindre noves coses. Els arguments que es monta el meu cap estan molt ben justificats: que mira quin preu, que si total és de segona mà o que si és un bàsic de qualitat, així que m’he trobat més d’una vegada amb una cistella de compra virtual a la pantalla sense saber com havia arribat allà.

Comprar el realment necessitem està bé. El que em preocupa d’aquests desitjos és que siguen efímers. Per exemple, vull unes sabatilles d’esport per reemplaçar les que tinc, però cada setmana trobe “les” sabatilles ideals i les de la setmana passada ja no m’agraden tant. Molt sospitós.

Per a evitar cedir als constants capritxos amb excuses noves, he fet un tracte amb mi mateixa: esperar. Les coses que de veritat m’agraden, les seguiré volent dintre de tres mesos i aleshores les compraré de primera o segona mà. Mentrestant, me les vaig guardant a un tauler de Pinterest. I és curiòs que, una vegada a la llista, el desig es calma i comença el pensament crític.

Per saber-ne més:

 

 

 

Armari càpsula de tardor per a gent normal

 El repte:

No comprar roba els pròxims 3 mesos i només usar una porció de la que tinc.

Diuen estilistes i estiloses que simplifica la vida. Funcionarà per a una persona normal i corrent com jo?

Objectius:

  • Reduïr la petjada de carboni. Fabricar roba consumeix molts recursos!
  • Distreure’m de les notícies, el virus, l’escalfament global, el brexit…  de la forma més frívola possible. La idea de contribuir a la Vikipèdia, per exemple, era massa útil.
  • Estalviar (obvi, però puc gastar en arreglar la roba)
  • Aprendre a reusar i valorar el que tinc

Com es fa:

Hi ha moltes a internet, només cal cercar a google “capsule wardrobe”.

Es suposa que la majoria de roba és atemporal i per tant la té tot el món. Li afegeixes les de temporada (abrics o colors de tardor) i voilà, amb unes 30 peces de roba ja tens tema. Els accessoris van a part.

La meua càpsula:

La de la foto de baix és el que m’ha eixit a mi. No he inclòs americanes (no les tinc a casa), ni cap falda (les mitges per a estar per casa van contra de la meua religió), però li he donat el benefici del dubte a un parell de vestits.

De moment jo ja me n’he passat de 30 peces i així i tot em sembla molt poca roba per a tant de temps. Passaré fred?

Armari càpsula de tardor

Saber-ne més:

Explicació de la influenser Signe Hansen (en anglès), que m’ha agradat.