L’expectativa sobre una eventual candidatura independentista a l’Ajuntament de Barcelona pel 22 de maig vinent concentra l’atenció mediàtica obviant les qüestions de fons sobre les quals es pot bastir.
Quin projecte de ciutat i quina estratègia política i d’aliances ha de tenir aquesta candidatura ? Res d’axò s’està debatent aquests dies, hom parla de noms per encapçalar-la però no de continguts. No pactar amb el PSC(PSC-PSOE) hauria d’ésser una condició unàniment convinguda i en canvi s’esquiva aquest debat. Sobretot per part de Jordi Portabella, d’Esquerra, que ha pactat reiteradament els governs tripartits del cap i casal des de 1999, encara que a aquest darrer mandat no hagi format part oficialment de l’executiu municipal.
Barcelona, i els grans municipis del país en mans del PSC des del 1979, necessiten un canvi de model de gestió i una candidatura independentista ha de mirar d’encapçalar aquest anhel de regeneració, no pas perpetuar-lo amb subterfugis més o menys camuflats. D’altra manera serà CIU qui capitalitzi la nova etapa a aquests ajuntaments. Solidaritat fa bé de condicionar qualsevol acord a una clarificació prèvia d’aquestes qüestions de fons, el mètode -celebració de primàries per escollir tots els integrants de la llista- no pot desviar l’atenció sobre el contingut i l’estratègia futura de la candidatura. La unitat per si mateixa no sempre fa la força.
Post Scriptum, 12 de gener del 2018.
La preparació d’una candidatura independentista unitària de Junts per Catalunya, ERC i CUP a l’Ajuntament de Barcelona en vistes a les eleccions municipals de l’any vinent hauria de ser hores d’ara una prioritat, ja que l’experiència del mandat d’Ada Colau ha estat molt negativa pel procés independentista en curs. Aqueix apunt de fa set anys és de plena actualitat pel que fa al mètode de bastir la llista, a partir de primàries obertes a totes les forces participants.
Post Scriptum, 13 de març del 2018.
Jordi Graupera ha pres la iniciativa de proposar unes primàries obertes a totes les forces independentistes per formar una candidatura unitària a l’Ajuntament de Barcelona. Coincideixo amb el mètode i la necessitat de remoure Ada Colau del cap i casal de Catalunya, un forat negre per la causa de la independència de Catalunya, i també per desllorigar el bloqueig que suposen els aparells dels partits per l’avenç cap a un país republicà.
Post Scriptum, 7 de juliol del 2018.
Anàlisi excel·lent, i punyent, sobre la situació i les perspectives des del punt de vista independentista a les properes eleccions municipals a Barcelona el que va fer el proppassat 27 de juny Francesc Abad al seu bloc Dies de fúria.
Post Scriptum, 25 de novembre del 2018.
Jordi Graupera ha replicat avui mateix l’article d’Andreu Barnils a Vilaweb, “Preguntes primàries” on s’interrogava sobre la viabilitat de la seva iniciativa a Barcelona, “La primera desobediència són les primàries“. De fet som davant l’intent de crear un nou pol electoral independentista atesa la nul·la disponibilitat d’ERC i PDECat a bastir candidatures unitàries a les municipals. Esquerra aposta per Ernest Maragall amb el propòsit de fer un tripartit amb Comuns i PSC mantenint Ada Colau d’alcaldessa i és qui més virulentament ataca la proposta de les primàries i, de retruc, l’ANC que hi ona suport amb la presidenta Elisenda Paluzie al capdavant.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!