Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

19 d'octubre de 2018
0 comentaris

Dies de fúria: “Maragall en cabeza, o l’escàndol de les enquestes de manipulació massiva de El Periódico”

El blocaire Francesc Abad, autor de Dies de fúria, és un reputat analista polític especialitzat des de fa anys a descabdellar les enquestes sobre intenció de vot que es publiquen referents a Catalunya. Avui, publica l’apunt que reprodueixo a continuació i que comparteixo plenament, centrat en l’enquesta-trampa d’ahir perpetrada per l‘aparell d’agitació i propaganda de l’espanyolisme que és El Periódico.

Significativament, aqueix diari (com sovint també La Vanguardia) enlaira de forma sistemàtica els resultats d’ERC, ahir els d’Ernest Maragall a Barcelona, el mateix dia que ha fet unes declaracions a la BBC contradictòries amb les del dia abans del president Torra internacionalitzant el conflicte català, com assenyala Pere Martí a Vilaweb: “Si no som prou gent, no cal mediació internacional”.

L’interès evident de l’espanyolisme mediàtic nostrat és atiar el sectarisme d’ERC per tal de trencar el front independentista, allò greu és que Esquerra s’hi avingui i insisteixi en dur el procés a l’atzucac on ja som. Certament, com diu Vicent Partal, el vots no tenen amo, però els diaris sí, i aquests ajuden a mantenir l’ordre estatal establert fent difícil el tomb estratègic i electoral (si hi arribem a temps ateses les maniobres en curs) al si de l’independentisme:

“Aquest dijous El Periódico oferia una portada amb lletres de pam “Maragall, en cabeza”. Feia referència als resultats d’una enquesta, segons la qual l’ERC d’Ernest Maragall s’hauria situat com la força electoral amb més intenció de vot a Barcelona de cara a les eleccions municipals de maig 2019.

De fa ja un cert temps El Periódico fa servir les enquestes com a eines de manipulació massiva. Les enquestes de El Periódico no ofereixen una projecció d’una determinada situació política del país, de la ciutat, del que sigui, sinó que són instruments per a la manipulació massiva, per a la manipulació de les masses.

El primer i més gran i incontestable indicador que una enquesta no és informació sinó manipulació és la falta de transparència, l’opacitat en les dades. I la presumpta enquesta que serveix a El Periódico per fer un titular així és d’una opacitat absoluta.

El segon element que ens fa veure no estem davant una enquesta informativa, sinó davant un instrument de manipulació massiva és l’adulteració del plantejament i de la informació de la mateixa enquesta. I aquesta presumpta enquesta de El Periódico és tot un exemple de manipulació del qüestionari amb la finalitat de l’ús instrumental com a eina de manipulació massiva.

L’enquesta està feta la primera setmana d’octubre. En aquest moment, quan segons diuen es va fer l’enquesta, ja se sabien dues coses:

– PDECAT en cap cas concorrerà amb aquestes sigles a les eleccions municipals. El més probable és que ho faci sota les sigles de La Crida, però això no ho sabem. El que sí sabem, des d’abans de l’estiu, és que en cap cas com a PDECAT, atès que aquest partit ja va aprovar presentar-se com a Junts per Catalunya. Doncs l’enquesta pregunta sobre PDECAT i no sobre JxCAT.

– Manuel Valls va presentar, a finals de setembre, la seva candidatura com a alcalde de Barcelona. I si una cosa va quedar clara aquell dia de la presentació, és que en cap cas ho faria sota les sigles de C’s. Doncs l’enquesta pregunta sobre C’s.

Manipular la mostra de les enquestes per a convertir-les en eines de manipulació massiva

Una enquesta és una eina científica que a través de la selecció d’una mostra representativa d’un conjunt social, ens permet projectar la visió del conjunt. Situat això, sabeu quina és la manera més “barata” d’aconseguir que una enquesta ofereixi els resultats que volem, ens permeti fer el titular que hem decidit fer? Efectivament, manipulant la mostra!!!! Si esbiaixem la mostra podem aconseguir que l’enquesta ofereixi els resultats que nosaltres volem. Llavors, evidentment, ja no estem davant una enquesta com a eina científica, sinó davant una enquesta com a eina de manipulació massiva. I en els últims mesos totes les enquestes que ha fet El Periódico han inflat la seva mostra artificialment de votants d’ERC. Per l’opacitat creixent no tenim dades de la mostra d’aquesta enquesta, però sí en tenim de la publicada fa només uns mesos, i feta per la mateixa empresa, GESOP. En el Baròmetre de BCN de maig 2018 GESOP ja inflava per a El Periódico la mostra esbiaixant-la fins DOBLAR!!! el pes dels votants d’ERC.

ERC havia tingut, el 2015, el 6,6% dels vots sobre cens. Però a la mostra de El Periódico els votants d’ERC eren més del doble, eren el 13,8%. Sí, més del doble. I en l’anterior baròmetre la mateixa empresa, a la mostra sobrerepresentava el segment de votants d’ERC amb un 13,4%. Fixeu-vos que en les dues últimes enquestes de El Periódico, ERC, que va tenir un 6,6% dels vots, està sobrerepresentada en més del doble, fins al 13,8 i el 13,4. No, no és cert que Maragall encapçali res. L’únic que és cert és que El Periódico manipula tant la mostra, l’esbiaixa tant a favor d’ERC, que finalment aconsegueix que l’enquesta digui el que El Periódico vol.

Em recorda l’acudit aquell del concurs de policies mundials, en les que una de les proves és a veure qui porta, qui caça, el conill més gran. Arriben els gendarmes francesos amb un conill de 3,5Kg. Els Bobbies anglesos en porten un de 5 kg i els alemanys un conill immens de 8 kg. Quan ja està a punt de tancar el concurs arriba la Guardia Civil, amb un trailer. L’obren i baixa una bèstia enorme, de centenars de kilos. El jurat, atònit, es queda mirant l’animal i als guàrdies civils i els hi diu “però, però… però si això és un elefant, això no és un conill” I el picoleto respon “como que un conejo?” i se’n va cap a l’animal i li crida “tú, hijoputa, qué eres?” I l’elefant es posa les potes davanteres cobrint-se el cap i gemega “sóc un conill, sóc un conill, però per favor no em peguin més”

Aquesta pràctica d’esbiaixar les seves enquestes inflant-les de votants d’ERC fa temps, com veiem, que és una pràctica habitual a El Periódico. Això explica per exemple, que les seves enquestes en relació al 21D fossin de les que més la van cagar. No eren enquestes, eren eines de manipulació massiva amb aparença d’enquestes. Així, el mateix dia de les eleccions, del 21D, quan ja tots sabíem i havíem explicat amb tota mena de dades que l’única candidatura que estava en condicions de disputar la victòria a C’s era Junts per Catalunya, El Periódico de Andorra seguia projectant ERC com a guanyadora, amb 34-35 escons, seguits de C’s amb 30-31 i -molt molt allunyats- de Junts per Catalunya amb només 25-26. El resultat fou 36 C’s, 34 Junts x Cat i 32 ERC.

La pregunta és: quin interès té El Periódico per inflar els resultats d’ERC d’aquesta manera?

I la simple pregunta ja és en si mateixa gairebé una resposta. És una evidència que l’establishment s’ha abocat a inflar ERC. No sé si pels pactes que hi ha qui diu Oriol Junqueras té “signats” amb l’estat espanyol. No sé si perquè a l’establishment el que més els interessa és projectar ERC per obrir un nou període polític a Catalunya de tripartits, amb Comuns i PSC… O no sé si simplement perquè l’objectiu a batre és clarament el President Puigdemont, i tot el que sigui afeblir Puigdemont, és positiu per als interessos de l’establishment, de l’estat espanyol. I si per afeblir al rebel Puigdemont s’ha d’inflar i sobredimensionar ERC i Oriol Junqueras o Maragall, doncs es fa. No, no ho sé. Però el que sí sé és que els companys d’ERC, els amics d’ERC, els camarades d’ERC amb els que hem compartit tantes lluites, n’estan al marge. L’únic que us demano, amics, és que aquestes clamoroses intoxicacions que estan intentant no us treguin capacitat analítica.

A nivell de Barcelona jo crec que està clar que l’aposta de l’establishment, de l’estat espanyol, és evitar que hi hagi un ajuntament independentista, republicà. Aquest establishment sap perfectament que una candidatura conjunta dels mons ERC i Junts per CAT és guanyadora segura i tindria alcaldia i govern de la ciutat amb el 100% de probabilitats. Quina manera tenen d’impedir-ho, d’intentar evitar-ho? Inflar tant ERC que desestimin qualsevol pacte guanyador i activar una manipulació massiva de l’electorat fent-los-hi creure que ERC pot guanyar.

Podem rascar alguna cosa de la poquíssima informació no manipulada que ens proporciona El Periódico? Poques coses, però alguna sí. Una de les dades que a mi sempre em proporciona més informació és la del creuament entre record i intenció de vot. La informació sobre fidelitat de vot i sobre els transvasaments de vots que podem observar ens aporta un material analític no manipulable i que conté un gran potencial predictiu. A partir del gràfic (que no dades) de fluctuació de vot, sí tenim prou informació com per poder projectar certes anàlisis que ens permetin explicar millor la situació política actual:

La dada més important de totes és que, malgrat tots els malgrat de l’enquesta, no pot evitar ocultar la dada clau: si els mons d’ERC i de Junts per CAT van junts a BCN, guanyen, tenen l’alcaldia i poden governar. I punt. Això és INDISCUTIBLE. I aquesta és la dada política clau.

1. ERC no s’està ensorrant. Si haguéssim de fer cas de les xarxes socials, ja pràcticament no quedaria ni un sol votant d’ERC. Doncs bé, això no és així. ERC conserva una molt alta fidelitat de vot. A BCN, del 76,8%, la segona més alta, només pel darrere de C’s. ERC pot estar patint desgast, no tenim prou dades per valorar-ho, però en cap cas cap desgast significatiu que pugui provocar cap gir significatiu al panorama polític. No sé quina és la projecció electoral d’ERC a BCN ara mateix. Segur que no és la de l’enquesta d’EP, el més probable és que estigui al voltant de la meitat del que projecta EP, però el que també és segur és que ERC manté, per ara, la seva força electoral.

2. El món de PdeCAT, Junts per Catalunya, La Crida, necessita urgentíssimament definir la seva estratègia i lideratges municipals. I això és especialment significatiu a BCN, on presenten, ara mateix, una de les més baixes fidelitzacions de vot. Sí, l’enquesta manipula preguntant per Pdecat, quan aquesta no serà la marca electoral. Però el no saber res sobre com aquest món es presentarà a BCN comença a passar factura.

En relació a les municipals del 2015 aquest món ha d’assumir que una part del vot que va tenir Trias ara ja no el tindran. Com demostren els creuaments entre record de vot municipals 2015 i Parlament de Catalunya 21D 2017, un 9,4% del vot de la CiU Trias va anar a parar a C’s el 21D i un 7,8% al PSC. No és cap dada estranya. Segurament era el % màxim de vot “moderat” que quedava a aquella CiU a punt d’extingir-se. Vot que potser encara havia pogut mobilitzar la U d’Unió. Però un vot, aquest 17%, que en el fons és el que va costar a Trias la reelecció, atès que va provocar una fuita molt més gran cap a ERC. Gairebé el 70% del vot de CiU munis 2015 segueix votant independentista: el 21D un 61% ho feu a JxCat i un 9% a ERC.

En aquests moments, de tot el vot que va tenir CiU el 2015, un 61% del qual el 21D va votar Junts per Cat, ara només al voltant del 35% té clar votar PdeCat. I un de cada quatre ex-votants no sap què fer. Com deia, en aquest món de CiU, PdeCat, JxCAT, Crida… comença a ser URGENTÍSSIM tenir una estratègia clara a BCN i un candidat que sigui reconegut com a tal.

3. L’enquesta de El Periódico menysprea els indecisos, quan els indecisos en aquests moments serien la força amb un major percentatge de votants. Un altre factor que incrementa la manipulació barroera d’aquest mitjà d’intoxicació massiva.Hi ha molt vot indecís que tots sabem serà qui acabarà decidint el resultat de les eleccions municipals del maig 2019. Hi ha vot indecís i hi ha dues candidatures clau pendents de configurar-se, com són el món de Junts per CAT/Crida i com també és la candidatura de Valls, que encara no té nom, ni llista, ni res. I recullen el que el 2015 van ser la segona i la tercera força més votades a BCN.

4. C’s és la força amb una major fidelitat de vot, i que a més a més absorbeix jo diria que més de la meitat del vot que va tenir el PP el 2015. I sí, l’enquesta ho tracta com a C’s, no com la plataforma diferent que serà la candidatura de Valls, però fent mica d’abstracció sembla difícil obri nous jaciments de vot. I el que encara és pitjor per a les aspiracions de Valls, sembla que en aquesta frontera de promiscuïtat entre C’s i PSC que detectem des de fa unes quantes eleccions, per primera vegada hi ha més vot de C’s cap al PSC que a l’inrevés.

5. CUP Barcelona sembla molt probable segueixi com està i, segons quina sigui la participació, pugui tenir dificultats per revalidar els regidors. Un altre xoc de realitat amb la hiperventilació de les xarxes. No, la CUP, com a mínim a BCN, no només no creix, sinó que pot retrocedir. Tot aquest soroll de “són els únics que bla bla bla”, com a mínim demoscòpicament, només és això, soroll.

6. Finalment, i tal i com jo ja havia pronosticat, tot el tema de les Primàries, tot aquest invent personalista, l’únic que farà serà dividir el vot independentista. Les Primàries estan abocades al testimonialisme i, com a molt, a convertir-se en un quart espai independentista, el més petit de tots, amb pràcticament cap possibilitat d’obtenir representació, però sí capaç d’arrossegar uns vint o trenta mil vots. Tant de bo les primàries fossin un joc de suma zero. No ho seran: seran un joc de resta, que pot fer perillar la representació de la CUP o fer perdre al món d’ERC o de JxCAT un regidor. La intenció de vot directe que té el PP a l’enquesta és del 2,2%, i el PP no obtindrà representació municipal.

La intenció de vot directe en el capítol “altres” que és on suposo els enquestats que donen suport a les primàries s’han situat, té un 1,7% d’intenció de vot directe. És a dir, cap possibilitat d’entrar a l’Ajuntament de BCN. Això concorda plenament amb l’opacitat amb la que s’està desenvolupant tot aquesta història de les primàries, que pretenia ser exemplaritzant i està sent absolutament opaca. No tinc cap dubte que si hi hagués 100.000 persones apuntades, o 50.000 o fins i tot 25.000, ja ho haurien esbombat per tot arreu. El fet de que totes les dades d’aquest procés de primàries siguin tractades amb absoluta opacitat implica que no estan assolint cap dels objectius que podien haver-se marcat, i que per tant aquest 1,7% ja és prou significatiu de l’impacte màxim -és a dir, mínim- que poden assolir (jo ja ho vaig dir fa mesos, que les seves opcions de vot en cap cas superarien els 25.000-30.000 vots, i que només en un escenari de baixa participació podrien obtenir representació.

Y Y Y Y…. ESOCASIESTODO AMIGOS seguirem atents per denunciar tots aquests intents de manipulació massiva. Si demà ens aportessin una informació que avui ens han ocultat no dubteu ho reconeixeré immediatament i n’informaré. DONEC PERFICIAM”

Post Scriptum, 1 de novembre del 2018.

Abans d’ahir, El Periódico torna a divulgar una altra enquesta favorable a ERC, aqueix cop sobre unes eventuals eleccions autonòmiques: “El giro moderado aúpa a ERC y hunde a JxCat”.

Post Scriptum, 4 de novembre del 2018.

Per tercer cop, aqueixa vegada a les eleccions espanyoles, l’enquesta de El Periódico dóna triomfadora a ERC a Catalunya i la clau de la majoria al Congrés amb PSOE i Podemos. Una incitació oberta a trencar el bloc independentista per tal de que Esquerra reintenti la seva particular operació reformista trenta anys després que Miquel Roca fracassés en l’intent.

Post Scriptum, 11 de febrer del 2019.

El Periódico publica avui una altra enquesta sobre intenció de vot a les eleccions al Parlament de Catalunya on torna a promoure ERC i un nou tripartit amb Comuns i PSC.

Post Scriptum, 8 de maig del 2019.

Avui, Francesc Abad ens ofereix un altre apunt magistral: “Municipals Barcelona: anàlisi de l’enquesta de El Periódico, coherència i solidesa amb el 28-A i altres enquestes”.

Post Scriptum, 11 de maig del 2023.

Ahir, Frances Abad, a Dies de fúria: sobre “les Municipals BCN: anàlisi múltiple d’enquestes. Dades contra propaganda: es manté l’efecte Trias i no hi ha recuperació d’ERC.”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!