El 13 d’octubre de 1938 Antoni Rovira i Virgili va publicar a “La Humanitat”, l’òrgan oficial d’ERC, aquest article sobre els drets del poble jueu, en el qual demostra la seva alçada moral i intel·lectual, quan -en plena guerra a casa nostra i anys abans de l’holocaust- emet la seva ponderada opinió sobre el conflicte àrabo-israelià. Un capteniment ben diferent del que exhibeixen els dirigents de l’Esquerra actual, frívolament empeltats d’antisionisme.
“Els desordres de Palestina s’agreugen. Era de preveure. Ho preveia tothom. Hi havia qui ho preveia amb goig, qui ho preveia amb recança i qui ho preveia amb indiferència. La qüestió palestiniana apareixia, de bon principi, com un vesper. I els anglesos, que hi han posat la mà, senten fa temps les fiblades de la lluita.
Per sarcàstica i per agressiva que sigui l’al·lusió que Hitler, en el seu recent discurs de Saarbruck, ha fet al cas de Palestina, cal confessar que ha tingut raó en burlar-se dels procediments d’Anglaterra en aquell país i tràgic. El “Fürhrer” n’ha parlat amb paraules de burla verinosa. Qualsevol home de seny clar ha de reconèixer que són pèssims aquests procediments britànics de les mitges tintes i les mitges mesures, els quals no fan altra cosa sinó allargar i agreujar els conflictes. És, en veritat, un espectacle deplorable el que ofereix Palestina d’alguns anys ençà. El Govern de Londres i les autoritats britàniques han passat el temps en provatures, projectes, comissions, enquestes, dictàmens, enmig d’una lentitud enervadora i d’una vacil·lació constant. I el resultat és una petita, però terrible, guerra crònica entre àrabs i jueus, amb intervenció de la policia i les tropes britàniques.
De quina part és el dret, en la qüestió de Palestina ? Nosaltres creiem que és de la part dels jueus. Tan bon punt va iniciar-se la reconstrucció de la pàtria hebrea, vam considerar que aquesta reconstrucció era una obra justa, necessària i fecunda. El poble jueu és un gran poble. Escampat i tot, perduda la terra de la nació, ha seguit mostrant, per molts dels seus fills, la seva grandesa. Proporcionalment al nombre de la seva gent, és el poble que ha donat més grans homes al món, entre ells Jesús de Natzaret. Un poble al qual tant deu la cultura humana, té dret a reconstruir la seva llar nacional, la seva pàtria. I quin lloc millor, per a reconstruir-la, que aquell mateix que per llargs segles va posseir ? Agrupar altra vegada els jueus dispersos i perseguits és una obra de justícia, una reparació merescuda i un gran benefici per a la humanitat.
Anglaterra, que es va comprometre oficialment, l’any 1917, a realitzar aquesta noble idea, no ha tingut prou clarividència, ni prou decisió per a dur-la a bon terme. Ha volgut plaure als jueus sense desplaure als àrabs, i al capdavall ha desplagut als uns i als altres. De primer, s’esforçà a establir la convivència entre àrabs i jueus. L’esforç va fracassar. després ha tingut la pensada de dividir el país entre àrabs i jueus. I ja es veu quina acollida ha tingut. Són perillosos els procediments anglesos. Són perillosíssims en lentitud, la inconstància i la indecisió del Govern de Londres. I això tant a Palestina com en altres llocs. Pel bé del món i d’ella mateixa, Anglaterra, ha d’ésser més ràpida, més constant i més decidida. Cal que faci respectar el dret dels jueus i que compleixi la paraula que solemnement va donar-los.”
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
bones Jaume,
sempre he pensat que els catalans em vist la part dolça de la història d’Israel, un poble que tot i ser mil cop negat acaba triomfant i se’n surt vencedor.
i tots hem volgut ser alguna vegada “jueus”….tenim un poble, se’ns nega, però a diferència seua, no acabem guanyant…
però i el comportament que té actualment, creus que només es defensa dels terroristes (per fer servir el seu lèxic) i ja està?
no tens cap mena de crítica a fer i/o dir?
i no demano actituts absurdes com els d’iniciativa (cadascú s’ha de dedicar a lo seu, salvar balenes, anar amb bici i poca cosa més…) que volien boicotejar a la Noa, només et demano que potser podries dir-ne alguna cosa de les actituts per solucionar el conflicte.
de totes maneres en Rovira i Virgili crec que es va quedar amb la vessant romàntica del poble jueu, tot i que el món àrab tampoc ha estat un exemple de llibertats ni de respecte pels que tenen posicions de feblesa….
salutacions
sempre penso que no hi ha res perfecte.
podriem canviar lo de perfecte per immaculat, virginal…diga-li com vulguis…
i evidentment els polítics/militars/soldats palestins estàn fent els deures molt malament, cosa força habitual per cert en organitzacions rebels i alliberadores d’estructura militar (Eta va passar de fer volar al carrero blanco a matar electricistes de l’exercit o posar bombes a centres comercials), que obliden l’estratègia política i només es dediquen a la militar….
el problema, per mi, continua sent el mateix, com una baralla de nens, al final cal aturar la baralla, però si un té 12 anys i l’laltre 7, el que rep la bronca més gran és el de 12, per què per alguna cosa li ha de servir ser gran (o sigui un estat democràtic que ha hagut de lluitar molt per tenir representació político-territorial)….
i no, no sóc anti-semita, igual que la gran majoria dels que creuen (jo ho he vist) que israel no pot arrassar l’entrada dels pobles per què hi hagi nascut un terrorista, no pot posar-los-hi un mur que separa famílies, per no dir també que casualment deixa al costat jueu tots els pous…
no, Lior no, no sóc antisemita, però el meu fill gran no pot pegar a son germà petit… tenir 5 anys més li ha de servir d’alguna cosa, pot apartar-lo amb la mà, però no té dret a trencar-li les cames… .ho trobaria fora de mida…
i això no treu que el seu germà petit és un toca-pilotes (perdona la franquesa) però coi, això no ho justifica tot…
espero que la meua resposta no t’hagi molestat i no pensis que sóc antisemita pel que dic.
molts cops de l’estimació més sincera neix l’exigència més gran….
no, tu no pots fallar-me, tu, que has patit tant, que t’han fet patir tant, tu no pots ser tant cruel… no m’esperava que algú que ha patit un holocaust sigui capaç de fer algunes de les coses que fa….
una abraçada
Lior | dissabte, 17 d’octubre de 2009 | 18:58h
Deixo la resposta al teu comentari al Sr.Renyer,si te la vol respondre.
Jo et vull fer una altra pregunta:I tu,no tens cap pregunta/crítica a fer als responsables de la política palestina envers Israel? Per què qualsevol comentari/article sobre Israel ha d’anar acompanyat d’una crítica a la seva política? M’agrada que no siguis un pro-Palestí fanatitzat,però sembla que caus,ni que sigui una micona,en les actituds tòpiques de l’anti-semitisme.
Lior