Fa uns dies un bon amic em va fer arribar una crítica, constructiva, segons la qual Albert Bertrana havia estat injustament absent del debat organitzat pel Fòrum Català pel Dret a l’Autodeterminació sobre el full de ruta pel dret a decidir. Conec l’Albert Bertrana des de fa vint anys, quan era el principal impulsor, (junt
Després de celebrada la Conferència Nacional d’ERC, el proppassat 20 d’octubre, vaig fer unes “primeres valoracions” que avui complemento amb aquestes consideracions addicionals. La primera és d’ordre aparentment formal: a l’escenari de la conferència hi vaig trobar a faltar, en lloc preeminent, la simbologia del partit i l’estelada. També vaig quedar sorprès pel fet que
A la premsa d’avui hi ha coincidència temàtica en dos articles: un de Juan José López Burniol a “El País”, “Federalismo o autodeterminación”, i l’altre de Joseba Arregi al “Periódico”, “Estat, nació i asimetria”. Significativament ambdós articles estan escrits per dos autors, un de català i l’altre basc, que analitzen la problemàtica de l’Estat espanyol des
Avui la direcció de l’històric partit de l’esquerra abertzale, “Acció Nacionalista Basca”, fundat l’any 1930, de caràcter laïc i independentista, ha reiterat la seva voluntat de participar a les properes eleccions a les Corts espanyoles. Sobre aquesta formació pesa l’espasa de la seva eventual il·legalització, (tot depèn de com evolucioni el conflice basc en els propers
Avui els diaris van plens d’informacions i comentaris al voltant de la sentència dictada per l”Audiencia Nacional” sobre els atemptats comesos l’onze de març del 2004 a Madrid. Pocs analistes enfoquen el tema des d’una perspectiva nacional catalana, un dels que si ho fa des de les pàgines de l’Avui és Guifré Montoto, expert en
Cara a les properes eleccions espanyoles una de les qüestions clau és que l’Esquerra transmeti una posició coherent i entenedora sobre quina és la nostra relació respecte al PSOE. Els òrgans del partit han fixat uns criteris de relació, i eventual col.laboració, amb els socialistes a les Corts Generals que compartim la majoria de militants. Una cosa és
Ahir al vespre hi va haver una concentració a la plaça de Sant Jaume de Barcelona per protestar contra el caos en les infrastructures ferroviàries gestionades per l’Estat. Les entitats convocants eren de procedències ben diverses, així com les intencions que les movien a sortir al carrer. El balanç és confús i el que
Avui una colla de militants d’Esquerra del Camp de Tarragona, la Conca de Barberà i el Baix Penedès han signat el manifest següent redactat i encapçalat per Josep Andreu: Els sotasignats, militants d’Esquerra Republicana de Catalunya de les nostres comarques, que representem les diverses sensibilitats i corrents del nostre partit, manifestem: Que davant les eleccions espanyoles
Les properes eleccions generals està previst que se celebrin el mes de març vinent. Suposaran un repte per ERC i personalment em proposo contribuir a superar-lo presentant-me al procés intern de designació de candidats. La conjuntura política ha variat substancialment respecte a fa quatre anys: l’Espanya plural promesa pel PSOE s’ha esfumat, l’Estatut ha sigut
Aquet diumenge al matí, Àlex Daudén, en nom de les JERC-Barcelona m’ha convidat a fer una xerrada sobre la vigència del republicanisme català contemporani. La conversa ha girat bàsicament al voltant de les vinculacions entre socialisme i republicanisme, un tema que preocupa especialment les joventuts del partit ja que han de competir per l’hegemonia amb altres
Amb aquest títol s’ha celebrat avui el debat que anunciava en bloc d’ahir. Ha estat un èxit tant per l’assitència, (una vuitantena de persones han aguantat tres hores de debat intens), com pel rigor i la diversitat de les intervencions, tant del públic com dels ponents. Per la meva part he insistit en arguments que
Demà hi ha convocat a Reus un fòrum obert al voltant de la següent qüestió: “I després de la sentència del Tribunal Constitucional, què…?”. Aquest debat és una iniciativa d’un grup de patriotes reusencs, (Jordi Escoda, Anton Baiges, Xavier Bagés, Àlex Borràs, Jordi Huguet), que han organitzat la trobada amb la voluntat d’introduir el tema de l’autodeterminació en l’agenda política. Atès
El 29 de juny del 2006, vaig comparèixer en tant que director de la revista Idees, davant la comissió parlamentaria encarregada de preparar el projecte de llei del Memorial Democràtic que, finalment, el Parlament de Catalunya va aprovar ahir. Aquesta fou, revisada i sintetitzada, la meva intervenció: “El Centre d’Estudis de Temes Contemporanis del qual he
Marc Arza ha publicat, el 22 d’octubre, al bloc col·lectiu “Olla de grills”, (http://olladegrills.cat), aquest article titulat “Jaume Renyer i l’ERC de la llibertat”. Tot i que la Conferència Nacional d’aquest passat dissabte confirma la tensió entre els militants, el cert és que la trajectòria d’ERC al llarg dels darrers cinc anys fa evident l’aposta de la direcció
Avui fa trenta anys del retorn del president Josep Tarradellas a Catalunya. Pot ésser un bon moment per fer balanç de la seva actuació com a dirigent d’ERC i com a governant. S’han escrit força llibres sobre la figura de Tarradellas, sobretot en tant que president de la Generalitat, i no gaires analitzant la seva trajectòria com