Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

27 d'octubre de 2007
4 comentaris

I després de la sentència del Tribunal Constitucional, què…..?

Amb aquest títol s’ha celebrat avui el debat que anunciava en bloc d’ahir. Ha estat un èxit tant per l’assitència, (una vuitantena de persones han aguantat tres hores de debat intens), com pel rigor i la diversitat de les intervencions, tant del públic com dels ponents.

Per la meva part he insistit en arguments que ja havia exposat anteriorment a través d’escrits diversos. Bàsicament he fet referència a que aquesta sentència serà interpretada políticament, des del punt de vista espanyol, com el punt i final a les reivindicacions nacionals catalanes. I per contra, des de Catalunya, hauria de ser percebuda com el punt de partida d’un procés d’autodeterminació. En tot cas, allò evident és la desligitimació moral del poder judicial espanyol per jutjar, en condicions d’imparcialitat, un plet jurídic i polític entre l’ordre estatal i les pretensions de reforma autonòmica catalanes. L’arbitrarietat manifesta de molts jutges del Tribunal Constitucional i del Consejo General del Poder Judicial envers l’Estatut posen en crisi l’Estat de Dret als ulls de molts catalans.

Per part catalana no hi ha un pla B previst, ni per part de cap força política ni tampoc pel Govern de la Generalitat. Aquest falta de previsió ja és, si mateixa tota una declaració d’intencions. La passivitat, però, en cap cas serà total ja que existeix un malestar social latent, i creixent, de la població envers la situació política i la gestió dels serveis públics que obligarà a algun tipus de reacció institucional. Segurament una declaració del Parlament de Catalunya encarregant al Govern de la Generalitat la recerca de vies per la lliure expressió del dret a decidir serà una mesura assumible per la majoria de les forces que hi són representades. No sé si un acord complemenatri de l’anterior en el sentit de buscar en les instàncies internacionals alguna mena de reconeixement per a les aspiracions nacionals catalanes serà assumible pels partits parlamentaris. Aquestes respostes, limitades, evidencien que la transició de l’etapa autonomista a l’autodeterminista, tot i que ja ha començat, no té prou consistència com per donar una rèplica més contundent. Potser s’acceleraran els treballs de redacció d’una llei de consultes populars però, en cap cas, la reposta en forma de referèndum tipus Ibarretxe serà immediata atesa la composició del Govern actual.

Les condicions si que ja estan madures perquè a nivell local és pugui constituir a curt termini una assemblea d’electes locals per l’autodeterminació. En aquest punt han coincidit els representants de la CUP i l’Entesa de Progrés Municipal. També des d’ERC es treballa en aquesta línia des de l’operatiu municipal i entre els responsables municipals de CDC hi ha bona predisposició en aquest mateix sentit. En resum, la resposta catalana, a sis mesos vista aproximadament de la publicació de la sentència del Tribunal Constitucional encara no està al nivell del repte que suposarà per les aspiracions de futur nacional del poble català. Però les actituds polítiques dels sectors més dinàmics i compromesos nacionalment de la ciutadania catalana estan evolucionant de forma lenta, però irreversible, cap a plantejaments sobiranistes com ho demostren les enquestes i com s’encarreguen de fomentar les incompetents i arrogants autoritats espanyoles.

 

  1. És patètic. Els sobiranistes només coincidim als debats o a les manifestacions. Després a l’hora de la veritat uns se’n van al govern i els altres a l’oposició. Però els del govern no pinten res, no se’ls veu, perquè qui talla el bacallà és l’espanyolista del Montilla. A veure si us aclariu!

  2. Company, crec sincerament que hauríem d’anar superant els derrotismes que ens empresonen. Certament, el PSOE és la força majoritària del Principat (a la resta de regions del país ho és el PP) i gestionen gairebé totes les institucions i els pressupostos. Però el que també és ben cert és que des d’ERC s’havia de posar a prova l’esquerra espanyola i la seva capacitat de federalitzar l’Estat. Ara ja s’ha vist fins on arriben. És evident que ara comença una nova etapa per a tots els sobiranistes d’aquest país (socialdemòcrates, liberals, socialistes, socialcristians, …) i tots haurem de jugar amb intel·ligència política dins els nostres àmbits d’actuació. El problema, en tot cas, el tindran aquells qui no sàpiguen llegir els anhels i necessitats actuals del nostre poble perquè es quedaran fora de joc. Hi ha molta feina a fer, amic. De ben segur que caldrà continuar exercint la necessària autocrítica, però no ho convertim, si us plau, en un autofueteig constant que provoca desànim, renúncia i frustració entre tots els compatriotes. Proposem iniciatives que cohesionin, que provoquin debat, que siguin inclusives i il·lusionadores per a tota la ciutadania. Als grups de base cristians em van ensenyar, ja fa uns anys, el valor de l’autoestima per transmetre valors de canvi de la societat i l’entorn que no ens agrada. Revaloritzem tot el nostre potencial humà, aixequem el nivell de relacions personals entre els independentistes d’aquest país i superem velles i estèrils rancúnies. Ànim, pit i fora!    

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!