Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

6 de novembre de 2012
Occident
0 comentaris

Obama, segon cicle ?

El mandat de Barack Obama, (els primers quatre anys), han estat vistos des de Catalunya amb el prisma d’un antiamericanisme políticament correcte segons els termes del progressisme banal que ha estat hegemònic fins ara al nostre país.

 

Les esquerres catalanes han seguit mimèticament el comportament dels seus referents europeus, (el tardocomunisme i el jacobinisme francès), per valorar exclusivament el sistema polític nordamericà per la política exterior dels successius governs, la causa de la llibertat del poble català era secundaria. Allò prioritari era la lluita contra el capitalisme personificat pels USA i el “problema nacional català”, (així ho denominava el PSUC des del anys seixanta), es resoldria amb la instauració d’un nou ordre global una vegada derrotat l’imperialisme yankee.

Hores d’ara, quan la independència de Catalunya és un projecte emergent i aflora a l’agenda internacional, cal des de Catalunya analitzar les relacions amb els USA des d’una perspectiva nacionalment autocentrada en els interessos estratègics catalans. Des d’aqueix punt de vista la victòria d’Obama o de Romney no ha de ser una qüestió determinant atès que la consideració dels problemes interns europeus no varia gaire d’un candidat a l’altre.

 

Post Scriptum, 7 de novembre del 2012.

La victòria d’Obama ha estat més clara que allò que les enquestes feien veure, confirmant-se que l’ímpuls inicial del 2008 ha resistit el desgast dels primers quatre anys de govern. La contenció i la prudència ha sigut la tònica general de la seva política exterior: ha deixat caure dictadors com Mubàrak que havien estat aliats dels USA i ha deixat florir les primaveres àrabs amb un resultat des del punt de vista de l’expansió de la democràcia i la preservació de la influència occidental que encara estan per veure. Si aqueixa contenció és la derivació del declivi dels USA com a potència mundial, també encara està per comprovar. I el test serà el programa nuclear de la dictadura islàmica iraniana, una qüestió vital per Israel que el president Obama s’ha compromès a evitar davant l’ONU i, especialment, la comunitat jueva nordamericana amb la qual ha mantingut de vell antuvi molt bones relacions.

Post Scriptum, 25 de novembre del 2020.

El mandat de Joe Biden pot ser una segona versió de l’època Obama, segons aqueix report de Shmuel Sandler, publicat al BESA Center, el proppasaar 11: Biden and Israel: A Return to the Obama Era?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!