Fa trenta anys Francis Fukuyama va errar pensant que la ciaguda del règim soviètic obriria definitivament un món globalitzat pel liberalisme polític i econòmic. El capgirament actual situa les societats obertes occidentals al llindar de la fallida a mans de règims totalitaris, de caràcter tardocomunista xinès i rus, i islamista, iranià, que tenen en comú el caràcter genocida dels seus mètodes de dominació envers la pròpia població i que ara estan en condicions d’estendre arreu del món. L’atac d’avui a Ucraïna és només el primer pas, Taiwan i Israel són els següents. Com va preveure fa un mes Dov Zerah qui a Occident està disposat a Mourir pour le Donbass, pour Taïwan?
La guerra de Rússia contra Ucraïna ha situat el principi de la preservació de la integritat dels estats front a una agressió exterior per davant del dret d’autodeterminació com a solució democràtica als conflictes nacionals. Els estats totalitaris que s’emparen en l’integrisme d’estat per exercir formes d’opressió nacional sobre les minories compreses dins els seus límits territorials plantegen un xoc civilatzacional amb les societats obertes de tall occidental que el contemplen encara que només sigui teòricament. La causa de Catalunya no té cap possibilitat si els primers imposen la seva hegemonia global via militar, per això i sobretot per lleialtat als valors essencials de la catalanitat, l’independentisme català no pot especular en el xoc de civilitzacions en curs. Com a la Primera i la Segona Guerra mundial, sense estat propi, sense exèrcit, però amb molts voluntaris en tots els fronts aliats contra el totalitarisme, en aqueixa Tercera conflagració global hem d’estat com sigui del costat dels pobles que aspiren a la llibertat. Com va passar amb la Societat de Nacions, ara les Nacions Unides i els organismes que en depenen queden superades en temps de guerra, però cal tornar a intentar plantejar el cas català quan l’ordre mundial resultant hagi vençut les forces totalitàries.
Post Scriptum, 18 d’octubre del 2022.
L’historiador francès Florian Louis fou entrevistat ahir per Le Figaro analitzant els propòsits de «Poutine et Xi Jinping cherchent à partitionner le monde en s’y taillant une large sphère d’influence». Ambdós règims comparteixen una mateixa arrel totalitària en el terreny ideològic i unes pràctiques genocides, i sobretot el menyspreu absolut a la dignitat humana i el lliure arbitri de la persona, que són a la base de la civilització occidental. Hi ha, però, una diferència substancial entre el tardo-sovietisme rus i el neo-maoisme xinès, el primer està abocat al declivi mentre que el segon és una potència emergent que aspira al lideratge global.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!