Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

14 de juny de 2021
0 comentaris

Anotacions sobre l’operació d’estat en curs per liquidar el procés independentista

D’ençà l’octubre del 2017 els actors polítics i socials que van interpretar que el referèndum d’autodeterminació havia estat un fracàs han menat tota mena d’actuacions per esberlar la unitat de l’independentisme, bandejar la unilateralitat i banalitzar els termes essencials del conflicte amb el poder espanyol (espoli, minorització lingüística, repressió judicial…) per tal d’arribar a una entesa amb els components de l’integrisme espanyol (PSOE i Podemos) que donaria per liquidat el procés independentista a canvi del restabliment del règim autonòmic sobre la base de l’Estatut del 2006.

Malgrat la majoria social i electoral pro-independentista refermada a les urnes, i contrarestant deliberadament les reeixides actuacions dels exiliats davant les instàncies judicials europees que obren expectatives real de fer efectiva la declaració d’independència, ERC, PDEcat i Jordi Sànchez dins de Junts per Catalunya, amb diferents nivells d’explicitació, han extremat les declaracions renunciant a la independència, la unilateralitat, al referèndum d’autodeterminació tot substituint-lo per un nou referèndum autonòmic amb tres opcions encara per concretar. Els presos que s’hi avinguin serien indultats, els que no i els exiliats, seran objectiu permanent de la repressió estatal.

La cobertura mediàtica i dels poders fàctics subalterns (FTN, grup Godó, La Caixa…) a aqueixa operació d’estat per liquidar el procés independentista és inversament proporcional a la credibilitat d’aqueixa falsa tercera via, que no compta -a més- amb el vist-i-plau dels poders fàctics centrals ja que sota cap subterfugi accediran a incloure el dret d’autodeterminació en la solució pactada amb els qui han renunciat a la independència.

És per aqueixos motius, que cal més que mai una reflexió estratègia clara i creïble del conjunt dels actors polítics i socials realment compromesos amb la causa de la independència del Principat i la persistència en el conflicte inevitable que l’estat espanyol ens imposa com a poble. Les declaracions de l’ANC i del Consell per la República són clarificadores per contrarestar les actuacions -aquí sí unilaterals- dels qui estan disposats a la renovada submissió a l’ordre estatal espanyol. Cal, però, una declaració de la direcció de Junts per Catalunya en la mateixa línia de les anteriorment esmentades, ja que cas de no produir-se malmetent la credibilitat d’un projecte transversal i rupturista que principalment el president Carles Puigdemont representa.

Post Scriptum.

Les mitges rectificacions de Jordi Sànchez després de la reunió de l’executiva de Junts per Catalunya són una vergonya per a ell, que el dequalifiquen per manca de capacitat i voluntat per liderar un conflicte amb el poder espanyol, són també un descrèdit per Junts per Catalunya que el manté en el càrrec: “Jordi Sànchez diu que han manipulat “per erosionar Junts” el que deia a l’article. El secretari general de Junts diu ara que “l’objectiu de l’1 d’octubre era fer la independència” però refusa de concretar si se’n deriva un mandat legítim per a implementar-la unilateralment.”

Post Scriptum, 15 de juny del 2021.

La carta a la militància de Junts per Catalunya enviada avui per Jordi Sànchez és un despropòsit més per part seva i de l’executiva del partit, que ha fet seva per omissió la pantomima del secretari general. Això significa que Junts fa seguidisme d’ERC a veure qui participa més del procés de liquidació del Primer d’Octubre, es desacredita com a alternativa independentista i confirma la interpretació que el nomenament de Jaume Giró és el resultat del pacte amb la Caixa que patrocina l’operació. Avalant aqueix capgirament estratègic, el president Puigdemont també es veurà arrossegat pel fracàs de tot plegat davant les condicons cada dia més dures de la dominació política i l’espoliació econòmica que el poder espanyol exerceix sobre el dissortat poble català.

Post Scriptum, 16 de juny del 2021.

La proposta feta per Demòcrates per ratificar l’acord amb JxCat després de la polèmica generada per Jordi Sànchez en una trobada entre Junts, Demòcrates, Acció per la República, Solidaritat, Independentistes d’Esquerres i MÉS amb l’objectiu de reafirmar el compromís polític de l’acord “Lleials a l’1-O”, és contradictori amb el seu manteniment al capdavant del capgirament estratègic que assenyala Joan Ramon Resina diumenge passat.

Post Scriptum, 20 de juny del 2021.

L’operació “Conde de Barcelona” ha estat pactada entre ERC i el PSOE, Junts i la CUP, fan seguidisme acrític, i Junqueras encara té la barra de dir que els indults “són un triomf“, la perversió personificada de la inversió de la realitat, ja que com afirma Lluís Llach, “són bons per als presos i fatals per al moviment”.

Post Scriptum, 21 de juny del 2021.

Pedro Sánchez ha escenificat al Liceu el pacte per liquidar el procés independentista gestat amb ERC, el seguidisme de Junts i CUP, i l’abraçada d’Òmnium. Els indults anunciats per demà tanquen el procés independentista encetat amb la resposta a la sentència del Tribunal Constitucional liquidant la reforma de l’Estatut del 2006, dictada el 28 de juny del 2010 (alguns dels qui eren a primera fila de la manifestació del 10 de juliol seien avui també al Liceu, cas de Benach, la personificació escaient d’allò que és avui ERC, i José Montilla).

El procés va tenir el punt àlgid al 2017, però els qui l’havien liderat aparentment van començar immediatament ha fer reversible el pas de l’autonomisme a l’independentisme, un cas inèdit entre els moviments d’alliberament nacional contemporanis. Les ficcions de l’estil, “estem construïm estructures d’estat” (dins del règim autonòmic) ja no són sostenibles, i el pragamatisme ha resituat les coses al seu lloc: picar pedra eternament (Puigcercós dixit) tot fent la puta i la Ramoneta.

De la confrontació sense determinació les elits nostrades passen avui al col·laboracionisme i, aviat, al contra-independentisme militant envers els reductes persistents (una tasca lucrativa per individus com Joan Ridao). S’acaba la comèdia del procés, però resta la dominació espanyola, l’espoli econòmic indiscriminat, la repressió estatal i autonòmica. Resta el conflicte, en condicions desfavorables pels independentistes, però encara obert, almenys fins que Carles Puigdemont mantingui la flama del Primer d’Octubre malgrat el seu desgast pel suport a Jordi Sànchez, actor secundari de Junqueras.

Post Scriptum, 28 de juny del 2021.

Avui a Vilaweb, Jordi Sànchez ens pren als militants de Junts i als independentistes en general per imbècils negant que els indults siguin el resultat de cap pacte amb el govern espanyol: “El secretari general de Junts ha demanat a Aragonès que mantingui demà amb el president espanyol el compromís per l’amnistia i l’autodeterminació.”

Post Scriptum, 18 de juliol del 2021.

Al febrer del 2006 Artur Mas se’n va anar a La Moncloa a negociar en solitari en nom de CIU una rebaixa del projecte d’Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya el 30 de setembre de l’any anterior. El seu gest sectari va precedir altres claudicacions dels partits catalans que no van servir per evitar la liquidació per part del Tribunal Constitucional de la reforma estatutària un cop referendada pel poble català. L’aplanament davant la dominació estatal espanyola no té cap resultat possible, favorable a la causa nacional catalana, perquè l’espoli i l’opressió del poder espanyol són de caràcter estructural. Ara, ERC negocia pel seu compte amb els actuals ocupants socialistes de la Moncloa, prèvia desconstrucció del procés independentista, amb la perspectiva de restablir l’Estatut del 2006 renunciant a l’autodeterminació. Els resultats seran també negatius, com apunta aqueix article d’Odei A.-Etxearte, publicat ahir a Vilaweb: “Quan el debat polític recula deu anys.Si es repeteixen les mateixes fórmules, però les condicions no han canviat, el fet més probable és que els resultats siguin els mateixos”.

Post Scriptum, 2 d’agost del 2021.

La complicitat entre ERC i els mitjans addictes a l’ordre espanyol és una de les peces de l’operació d’estat en curs, com hom pot deduir d’aqueixa informació de La República.cat: “Vilaweb, La República i el Punt Avui els mitjans digitals més castigats per la gestió, per part d’ERC, de la publicitat institucional del govern.
Finalment s’han publicat les memòries de la publicitat institucional de 2019 i 2020. Ha estat el nou conseller d’economia, Jaume Giró, i el nou secretari de difusió, Jofre Llombart, que ho han fet possible.”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!