Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

18 d'agost de 2020
0 comentaris

Anotacions sobre l’actual Parlament de Catalunya i els “seus” lletrats

Atesa la decisió d’avui de la mesa del Parlament de no instar el cessament del secretari general pel fet d’avenir-se a actuar com un servent del poder espanyol, com va definir-lo Vicent Partal, censurant les decisions de la cambra catalana, vull fer algunes consideracions a la vista de les reaccions que ha suscitat:

La primera, la conducta dels lletrats que no distingeixen entre legalitat espanyola i legitimitat catalana és impròpia d’uns assessors jurídics honests que tenen com a límit el respecte a la decisió dels electes un cop advertits de les possibles conseqüències dels seus actes. La possibilitat de dimitir per no complir una ordre injusta ni els ha passat pel cap en cap moment, com han recordat els treballadors del Parlament compromesos amb la causa de la llibertat i de Catalunya.

La segona, aqueixa deslleialtat està emparada pel president del Parlament des del mateix moment en què va negar-se a debatre la reinvestidura del president Puigdemont. A diferència de Carme Forcadell, rebutja assumir cap responsabilitat personal i directa emparant-se en la presumpta defensa dels drets dels funcionaris.

La tercera, a la vista de les reaccions d’ERC afegint-se a tots els partits addictes al règim espanyol que gosen qualificar d’autoritaris i de dretes els membres de Junts per Catalunya de la mesa del Parlament, cal recordar que Josep Costa i Eusebi Campdepadrós són excel·lents juristes i patriotes exemplars que van deixar Esquerra en diferents moments però pels mateixos motius, demostrar amb fets i no amb paraules el seu compromís com a independentistes.

La quarta, amb quina autoritat moral els qui acaten l’ordre establert autojustificants-se com a pragmàtics podran a partir d’ara demanar als ciutadans que han estat detinguts, processats i persisteixen en la lluita per la independència, que comparteixen aqueix objectiu ?

Post Scriptum, 19 d’agost del 2020.

Comparteixo plenament l’estudi jurídic que ha fet el Col·lectiu Maspons i Anglasell i la sectorial de l’ANC, SITxCAT, sobre la procedència de la publicació íntegra de les resoucions del Parlament de Catalunya, tal com avui ha divulgat Vilaweb.

Post Scriptum, 13 de novembre del 2020.

L’exemple dels lletrats del Parlament fa escola entre els secretaris d’ajuntament que volen tamber ésser censors de la llibertat d’expressió: “La secretaria de l’Ajuntament d’Arenys de Munt tomba la moció de suport a la DUI impulsada per veïns”.

Post Scriptum, 22 de desembre del 2020.

Punyent editorial de Vicent Partal a Vilaweb fent balanç de la presidència de Roger Torrent imposant la línia reduccionista d’ERC al capdavant del Parlament de Catalunya: “No s’han perdut tres anys però s’ha perdut una legislatura”.

Post Scriptum, 13 de març del 2021.

La diferència entre Roger Torrent i Laura Borràs és que el primer ha estat un servidor mesell de l’estratègia d’ERC (contra els presidents Puigdemont i Torra) i claudicant davant les pressions del poder espanyol. La segona té el repte de complir el seu propòsit, “Aquesta legislatura ha de marcar un punt d’inflexió en l’avenç cap a la independència”, sabent que té assegurada l’hostilitat mediàtica, política i judicial espanyolistes (i tardo-autonomista) des del primer dia.

Post Scriptum, 13 de juny del 2021.

Joan Ridao, un dels lletrats del Parlament que ha actuat doligentment com un servent del poder espanyol ha estat premiat pel nou govern essent nomenat director de l’Institut d’Estudis d’Autogovern, amb la qual cosa és segur que cap proposta innovadora en pro dels drets nacionals de Catalunya en sorgirà durant el seu mandat. L’acumulació de mèrits acadèmics de Joan Riado té una aparença tan impresionant com buida de contingut ja que de la seva prolífica pluma no n’ha sortit mai cap idea pròpia aprofitable per la causa nacional de catalana. És capaç de fer un llibre com “El Pla B. L’estratègia cap a la sobirania” (Mina Editorial, 2007), en el qual del títol no n’hi ha cap rastre a les pàgines que segueixen.

De la seva trajectòria política al capdavant d’ERC se’n pot dir el mateix: irrellevància nacional i lluiment personal: ESADE l’ha acollit al seu si i també els jerarques acadèmics addictes a l’ordre l’han fet professor titular de la Universitat de Barcelona per la via preferent. Un tracte que no s’alica a Antoni Abad o Hèctor López Bofill, per posar només dos exemples, dos experts en dret constitucional de pretigi internacional i compromís independentista efectiu, que en cap moment han estat valorats pels manaires d’ERC i Junts que a l’hora dels nomenaments governamantals opten pel nepotisme i la cooptació de quadres mesells a l’ordre autonòmic. Joan Ridao, i tants d’altres, formen la crosta subalterna dels privilegiats que només sobreviuen en el subsistema autonòmic i que el president Torra assenyalava com un fre endògen a la independència.

Post Scriptum, 25 de juny del 2021.

Avui a Vilaweb: “Xavier Muro, el braç protector de la justícia espanyola al parlament”.

Post Scriptum, 18 de gener del 2022.

L’autoatribució de retribucions complementàries totalment injustificades per part del Parlament de Catalunya al seu personal funcionarial és una pràctica compartida amb altres institucions (per exemple el cas de les motxilles de la DIBA, que va ser declarat ajustat a llei pel TSJC) promogut i consentit pels electes que les governen que així encobreixen pràctiques similars que els beneficien. Sobta que els lletrats del Parlament, tan escrupulosament mesells a l’hora d’aplicar la censura constitucional als parlamentaris, en aqueix cas no hagin dit ni piu essent art i part en el negoci. Però encara és més punyent el comportament dels presidents del Parlament que ho han promogut i consentit, tots d’ERC, Benach, Forcadell i Torrent, exemples de professionals de partit, d’una cultura que prioritza els interessos corporatius als de país, com ahir assenyalava Vicent Partal a Vilaweb.

Post Scriptum, 31 de gener del 2022.

Comunicat de suport a la sobirania del Parlament de Catalunya: L’Assemblea de Representants i el Govern del Consell per la República es pronuncien conjuntament sobre una nova ingerència dels poders de l’estat espanyol. Parlem, en aquest cas, del requeriment enviat per la Junta Electoral espanyola, un òrgan administratiu, a la presidenta del Parlament de Catalunya, la Molt Honorable senyora Laura Borràs, màxima autoritat de la cambra que representa la sobirania del poble de Catalunya. Amb el requeriment, la Junta Electoral exigeix a la presidenta que retiri l’acta de diputat i de secretari tercer de la mesa a l’il·lustre senyor Pau Juvillà.

Volem manifestar el nostre suport a la presidenta del Parlament, al diputat Pau Juvillà i a la resta de diputats en la defensa dels seus drets com a representants escollits pel poble de Catalunya a les institucions.

També, requerim a tots els partits polítics, les entitats i la societat civil que actuïn amb la màxima unitat i determinació tot assumint i responent col·lectivament a aquest nou atac inadmissible a la sobirania del poble català i que es mantinguin ferms en la defensa dels valors del parlamentarisme, màxim exponent de la democràcia en un estat del segle XXI.

Un organisme administratiu mai no pot condicionar ni sostraure el dret de representació que el poble exerceix mitjançant el sufragi.

Finalment, demanem als diputats i a la presidenta del Parlament que defensin amb fets, i fins a les últimes conseqüències, la sobirania del Parlament i els drets dels diputats electes com a mostra de dignitat política i de rigor en la representació parlamentària. Si es dona el cas, demanem al poble que defensi els representants legítims de Catalunya.

Post Scriptum, 9 de febrer del 2022.

Dissortadament, el resultat final del cas Juvillà equipara Laura Borràs al nefast Roger Torrent, per més voltes que hi vulgui donar l’actual presidenta.¡ i en espera de les seves explicacions a pilota passada, la responsabilitat de la nova claudicació és de la manca de direcció i coherència de Junts per Catalunya que se situa així al mateix nivell que ERC.

Post Scriptum, 17 de febrer del 2022.

Avui, a Vilaweb: “El parlament aprova per unanimitat de derogar les llicències per edat“.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!