La dictadura islàmica iraniana pot ser reformada ?

Avui es fan eleccions presidencials a la teocràcia islamista d’Iran a les quals només s’hi poden presentar quatre candidats addictes al règim filtrats pel Consell dels Guardians, com recorda avui Vilaweb.

L’article d’Avi Davidi i Hamidreza Zafirina, “Avec un “réformateur” non réformateur et un décideur suprême, l’Iran fausse la démocratie”, aparegut abans d’ahir a The Times of Israel, descriu encertadament el blocatge que fa irreformable el sistema totalitari iranià. Una qüestió obviada pels partidaris nostrats dels aiatol·làs.

Un altre punt de vista interessant sobre aqueixa qüestió és el de Naïri Nahapetian publicat ahir a Le Figaro : “La République islamique peut-elle se réformer ?”. I més documentat encara és el parer de la sociòloga francesa Amélie Chelly, que acaba de publicar l’assaig “Iran, autopsie de chiisme politique”, (Éditions du Cerf, 2017) expressat a l’entrevista que en dugues tongades publica al digital Causeur, el proppassat 16 i avui mateix, que es pot resumir així: “Le système instauré par Khomeyni est un échec“.

Post Scriptum, 22 de maig del 2017.

El punt de vista israelià, entre molts altres analistes, es sintetitzat en aqueix article de Jacques Benillouche publicat ahir al seu bloc titulat: “Élections en Iran: un succédané de démocratie“.

Des de Catalunya estant, la majoria de mitjans tracten edulcoradament el president Rohani com a “moderat” i els seus contrincants com a “conservadors”, com si parlessin d’un partit democratacristià europeu contrastant amb l’hostilitat manifesta que exhibeixen amb els dirigents israelians o amb el mateix Trump, sistemàticament denigrat com uns folls bel·licistes.

Post Scriptum, 8 de juliol del 2017.

Avideh Motmaenn-Far, ciutadana belga d”origen iranià, publicà el proppassat 5 d’aqueix mes de juliol aqueix interessant article a The Times of Israel, titulat “Un vent de changement pour l’Iran” on propugna una nova perspectiva per alliberar l’antiga Pèrsia de la dictadura teocràtica islamista que l’oprimeix.

Post Scriptum, 11 d’agost del 2017.

Un seguit d’esdeveniments aparentment menors, però significatius, permeten entrellucar una creixent dissidència de la població iraniana envers el règim totalitari que els oprimeix des de fa gairebé quaranta anys: la blocaire Nada Amin va obtenir ahir refugi a Israel després de ser expulsada de Turquia on les autoritats iranianes l’havien forçat a fugir. També ahir el ministeri d’esports anunciava que excloïa de la selecció de futbol dos jugadors iranians que havien jugat amb l’equip grec on militen contra un contrincant israelià, sense fer cas de la consigna de boicot a tota participació conjunta amb equips jueus. Allò novedós és que mitjançant les xarxes socials digitals milers de ciutadans han protestat contra aqueixa exclusió tot demanat que sigui la selecció ofial l’exclosa de les competicions organitzades per la FIFA.

També ahir va transcendir que seixanta quatre joves iranians havien estat detinguts en una festa conjunt ade nois i noies on es consumia alcohol i músiques no autoritzades segons publica el Comité de Soutien aus Droits de l’Homme en Iran, amb seu a França. Així mateix, sis joves dansaires de zumba també han estat detingudes.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *