A les valoracions dels resultats electorals d’Esquerra fetes aquests dies afegeixo aquests apunts.
Pel que fa al País Valencià tampoc el paper d’ERPV ha estat a l’alçada, (no serveix de consol que els de la coalició Bloc-IPV-Verds hagin sigut proporcionalment pitjors). El valencianisme polític no es capaç d’oferir-se com a alternativa al bipartidisme espanyol. En tot cas, i de manera urgent, cal una reflexió en profunditat sobre l’estratègia valenciana.
Respecte a les Illes, la coalició Unitat per les Illes ha fet un bon paper però la seva vida com a projecte pot ser efímera, el PSM se’n ha desdit l’endemà mateix. La política d’aliances electorals d’ERC a les Illes dona bons resultats i cal mantenir-la. Tant al País Valencià com a les Illes cal combinar una alternativa territorial específica amb una visió de conjunt, de comunitat nacional.
En segon lloc, el sobiranisme social, la PDD, Sobirania i Progrés i el Centre d’Estudis Sobiranistes, han fet un paper molt digne recollint signatures pel dret d’autodeterminació i en aquests moments de crisi en la direcció política del sobiranisme cal afavorir la seva capacitat revitalitzadora de la il·lusió col·lectiva.
Finalment, en tercer lloc, recomano la relectura de l’apunt de Toni Cucarella al seu bloc el 29 de gener titulat “La temptació de la moderació“, va endevinar allò que passaria amb els resultats d’ERC.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Entre el País Valencià i el Principat de Catalunya tot serà igual o més complicat.
He anat a l’article de’n Cucarella, i m’ha semblat sensacional, magistral, més que un article és una radiografia, a més a més m’hi he sentit al.ludit.Una vegada vaig tenir un petit negoci, i després de fotre’m alguna castanya vaig arribar a la conclusió que és més important el manteniment de la clientela, que llençar-te a cercar-ne de nova, perquè després deixava al descobert “la clientela” de sempre, i era més fàcil sumar, era un procés més lent però efectiu.
I una cosa, el que marxava ja no tornava, buscava un altre producte.
O dit d’altra mena ha guanyat el país que no ha pogut anar a votar amb la pinça al nas, ha guanyat el trencament amb Espanya, el trencament amb el xec en blanc a Zapatero, el trencament amb els pactes Montillistes, el trencament ha tindre que mirar el país per saber que pensen d’Esquerra, …
Ahir vaig ananr a la valorar el resultat de les eleccions a la meva secció local, Manresa. La gran majoria opinà que la grnt s’havia quedat a casa perquè les coses no s’havien fet bé i que la lluita descarnada entre Carod i Puigcercós era del tot lamentable. Un sector vàrem opinar que el mal ve de lluny. Ve de com s’està al govern, de la frivolitat en què es presenta la independència (amb episodis com la calçotada o ara el rellotge de campanya), amb la manca de democràcia interna(patent en la confecció de les llistes), en la poca ambició nacional i en l’excés d’ambició personal. Manifestàrem indignats com ningú no assumeix la responsabilitat davant del desastre, ni tan sols els responsables de campanya,…
Memtre es maniobra a tort ia dret, mentre no s’asumeix cap mena de responsabilitat i mentre ja parlen de qui col·locaran al cartell electoral (em refereixo al sector oficialista) se’ns adverteix a la resta que siguem bons minyons i que aplaudim l’errada constant.
Ja n’hi ha prou, Jaume. Si som prou i suficients per muntar una alternativa allà em trobareu. Tant de bo ens trobem molts militants de les diferents corrents i opinions, cadascú des de la seva independència, i fem un tomb en el proper congrés.
En Cucarella porta temps opinant i encertant en bona mesura les línies estratègiques de les diferents opcions polítiques de Catalunya i del País Valencià, és una d’aquestes persones a les que cal seguir el fil. Per cert, sabeu que Cucarella és exmilitant d’ERC i que va patir una dura defenestració política per part de l’Agustí Cerdà i els seus adeptes, no?