Diuen les enquestes que Esquerra no repetirà
resultat a les eleccions espanyoles, que fins i tot podria perdre el grup
parlamentari. És a dir, que passaria de 8 diputats a menys de 5. Si això
s’esdevé, serà la constatació d’un fet usual en política. Un fet –no vaig a dir-ne
llei– que tot i repetir-se no és pres en consideració pels polítics.
Un partit que tot d’una comença créixer: el seu
discurs és ideològic, contundent, engrescador, il·lusionant. És contrast i contrapunt davant la veu monòtona dels partits oficials. És a l’oposició. I
creix. Arriben eleccions i assoleix un resultat important. Llavors pensa que no
cal anar a pams, sinó a vares: vol crèixer ràpidament, i entrar a govern i
demostrar que malgrat el seu llenguatge és un partit “seriós”, és a dir,
pragmàtic, de govern. I fins i tot governa. De frontissa, però
governa. Però vol arribar més lluny i té pressa. L’important és tenir presència
al govern, i repartir càrrecs. En conseqüència la ideologia i els objectius acaben
dipositats en una urna d’essències, útil només durant els discursos
congressuals i altres orgies onanistes.
El partit ha caigut en la temptació de la
moderació. Està convençut que moderant-se aconseguirà arrapar vots dels grans
partits oficials, que prendrà vots de l’ampli electorat mitjà i sense ideologia. Farà molts vots, si
intenta atraure aquest electorat que ara vota opcions polítiques fins i tot
contraposades. Creu que donant imatge de gestió eficaç i moderació sumara molts
vots. Pensa, és clar, que ja té lligats els vots que l’han fet créixer. I doncs
sumarà. Però oblida que si ha crescut és justament perquè ha donat una imatge
combativa, ideològica, conseqüent, valenta… Els qui l’han fet créixer, en bona
mesura l’han votat per la idelogia, pels objectius. Amb la moderació, aquesta
imatge s’ha esvaït. El que creix ara és el desencís entre l’electorat que l’ha
fet créixer. “No és això, companys, no és això”. I quan arriben les eleccions,
la moderació passa factura: no solament no han aconseguit arrapar vots
significatius dels partits oficials, sinó que n’han perdut molts dels que tenien. I diuen que no
se’n saben avenir. El pitjor de tot, és que entre els vots que han perdut han
sembrat la desconfiança. Potser no tornaran a votar-los. I necessitaven aquests
vots. El partit s’estancarà. Costarà molt recuperar la fita assolida. Ja no
serà el partit que creix. Serà un partit en crisi permanent, que lamentarà els
vots perduts i continuarà preguntant-se com els ha pogut perdre.
Hi ha partits per als quals el marquèting és
una eina inútil. Fins i tot contraproduent. Hi ha partits que han de créixer a
poc a poc, argumentant i convencent. Sumant des de la ideologia conseqüent i
els objectius irrenunciables.
La moderació ha estancat el BNG, el BNV, ara
Esquerra. Per a poder sumar, és menester no malbaratar allò que s'ha aconseguit. En alguns casos polítics, la temptació de la moderació divideix i resta.
R. Pastor |
divendres, 1 de febrer de 2008 | 17:19h
Estic totalment d'acord amb el teu comentari, la moderació ha fet perdre a ERC la seva personalitat política i l'ha fet esdevindre una titella més dins de la política dels Països Catalans. Però encara hi ha més, doncs començen a brollar les vertaderes raons que molts tenen per estar a la política, raons que ens recorden més als polítics del PP i del PSOE que tenim al País Valencià que no de polítics vertaderament compromesos amb els ideals d'esquerres que suposadament deuríen ser els d'ERC, doncs feu-li una ullada a aquesta notícia, a mi m'ha deixat trontollant.
doncs ERC (ni CiU) no ha esdevingut la alternativa de govern "diferent" com apuntava abans d'arribar al Govern. El fet d'esvair, diluir o dispersar les seves revindicacions originàries (altrament dita moderació) provoca que cada cop més s'assembli a partits com el mateix PSC i, aleshores, encara que el PSC-PSOE ha demostrat una incompetència que fa treure els colors de cara, l'electorat no sol veure a ERC com un partit seriós i amb una personalitat política suficient per poder ser una opció de govern seriosa.
Hola Toni, tens tota la raó. Però a qui votem, és millor no votar? NO ho se.
Aprofito l'avinentesa per felicitar-te per el teu llibre "Heretaràs la terra", em sembla una obra mestra, reb les meves salutacions més caloroses, he gaudit molt amb la lectura. FIna aviat
Paco el negre (des d'Alacant)| Adreça electrònica |
dimecres, 30 de gener de 2008 | 12:36h
Estem absolutament d'acord. En cada bugada perdem un llençol. Primer ens va trair el PSPV al fusionar-se amb el PSOE, després la Unitat del Poble Valencià era una esperançadora proposta que va desembocar en el Bloc que encara no sabem si és d'esquerres o de dretes, si defensa els PPCC o no.
ERC ens va seduir a molts, i més quan va obrir sucursal al PV (ERPV). Per fi hi havia un partit independentista sense embuts, republicà i capaç d'il·lusionar-nos.
Tanmateix, com molt bé explica el mestre Cucarella, quan el Rovira i companyia han tocat la mamella del poder i han pensat que per créixer calia donar una imatge de seriositat i moderació, han esdevingut un partit més, amb la prioritat del repartiment de càrrecs i amb la idea que la moderació farà arribar a més gent. Estem completament d'acord. Ha esdevingut una veritable decepció. Aleshores a qui collons votem? O ens quedem a casa i que el sol surta per on vulga?
cucarella |
dimecres, 30 de gener de 2008 | 18:43h
El dilema que tenim l'has exposat perfectament en les dues interrogacions finals. Voldríem votar, però a qui? Votar el mal menor, o fer el vot "útil" -en el sentit general del terme- no engresca gaire. No votem, crec jo, per evitar-nos mal majors, sinó perquè creguem en una idea de país, de convivència. Votem un nom o unes sigles perquè ens sentim identificats amb la seua manera de pensar i, sobretot, d'actuar. Però si no trobem aquesta identificació, aleshores, a quin sant li fa la festa el nostre vot? I si a la fi es gira contra nosaltres? Encara queden dies perquè ens hàgem de trobar davant el moment de la decisió. Esperem a veure que posen en la parada, i si ens fa goig ho triarem o ens girarem cua sempre comprar.
Els la podries enviar quan es fotin la gran patacada aquest 9 de març i quedin amb 4-5 diputats. Potser ho entendran. Abans no els hi enviïs res, perquè no et faran cas, o et diran que ets una au de mal averany, i encara et podrien arribar a responsabilitzar d'una part de les seves pèrdues!
Res. Muts i a la gàbia. Que n'aprenguin per la via dura, la que fa més mal, però potser serà la més efectiva... o no. Tractant-se de polítics moderats, continuaran amb la seva moderació, i així, d'elecció en elecció, aniran moderant els seus resultats.
Si Felip V i Alfonso Rus representen la devastació de l’espai viscut, l’aniquilació de la memòria col•lectiva, ací volem recuperar la història viscuda, la història quotidiana de Xàtiva a través del testimoni viu dels socarrats i socarrades que estimen la ciutat.
La Cuca Salamanduca és un espai per recuperar i compartir cultura popular, sobretot la literatura oral de Xàtiva i la seua redor. Hi trobareu rondalles, acudits, relaixos, sussoïts, endevinalles, embarbussaments...
Blog del cantant més famós del carrer Hostals, Portal de sant Miquel, Illeta de sant Miquel, sant Ramon, la Mercè, Sant Jaume, Argenteria, Na Pinyola, Pouets, sant Roc, Font Trencada, Febra, la plaça la Bassa, de l'Espanyoleto i més enllà, molt i molt més enllà
Hola Toni, tens tota la raó. Però a qui votem, és millor no votar? NO ho se.
Aprofito l'avinentesa per felicitar-te per el teu llibre "Heretaràs la terra", em sembla una obra mestra, reb les meves salutacions més caloroses, he gaudit molt amb la lectura. FIna aviat
ERC ens va seduir a molts, i més quan va obrir sucursal al PV (ERPV). Per fi hi havia un partit independentista sense embuts, republicà i capaç d'il·lusionar-nos.
Tanmateix, com molt bé explica el mestre Cucarella, quan el Rovira i companyia han tocat la mamella del poder i han pensat que per créixer calia donar una imatge de seriositat i moderació, han esdevingut un partit més, amb la prioritat del repartiment de càrrecs i amb la idea que la moderació farà arribar a més gent. Estem completament d'acord. Ha esdevingut una veritable decepció. Aleshores a qui collons votem? O ens quedem a casa i que el sol surta per on vulga?
Res. Muts i a la gàbia. Que n'aprenguin per la via dura, la que fa més mal, però potser serà la més efectiva... o no. Tractant-se de polítics moderats, continuaran amb la seva moderació, i així, d'elecció en elecció, aniran moderant els seus resultats.