Des de la Plana

Diu Miquel Roca, de professió advocat i advocat de la germana del Rei Felip VI, que el jutge Castro ha comés “corruptela” en la interpretació de la llei a l’hora d’encausar a la seva clienta. D’això n’informa El Mundo, un diari que des de la seva fundació ha donat titulars falsos sense que ningú haja mai aconseguit parar-li els peus.

A més, el senyor Roca, diu que el veritable objectiu del jutge és imposar a la seva clienta (que ara mateix viu a Suïssa en un pis gran que li paguem entre tots) la “penosa pena de banqueta”.

És molt curiós que l’esposa d’Iñaki Urdangarín no haja de ser acusada de res (aquesta, justament, és la germana del Rei i filla de l’anterior Rei que ja a haver d’abdicar envoltat per una corrupció quasi infinita) mentre que l’esposa de l’altre soci d’Iñaki Urdangarín sí que puga ser acusada del que siga menester.

Però en això, el senyor advocat no veu cap mena de tracte de favor. Com en totes les maniobres del Fiscal, senyor Horrach, per exculpar a la clienta del senyor Roca. I ara!. No. Ell, el que vol evitar és la penosa pena de banqueta.

Si a algun de vostés se li acut que les administracions corruptes i podrides del País Valencià, o de les Illes (cas Noos, que és del que es tracta), o empreses com ara el Vila-real club de futbol donaven desenes de milers, o centenars de milers, o milions d’euros a l’empresa Noos a canvi de res i això ho feien perquè els senyors Urdangarín o Torres eren guapos o molt desperts, és que són molt crèduls. Especialment, perquè la carta de presentació de l’empresa, sempre era que el senyor Urdangarín era el gendre de l’aleshores Rei d’Espanya. Que si no, de què? I els milers i milers de correus en els quals els socis s’informaven l’un a l’altre que “ja li ho he dit a mon sogre”, per exemple, o “tenim el suport ple de la Família”. Però no. Es veu que el gran advocat es pensa que aquesta família és una altra. Que no té res a veure amb la seua clienta i esposa d’un dels acusats.

Molta barra, podreu pensar que té, el senyor Roca i Junyent. Però igual no ho sabeu tot, d’aquest home. De la seva biografia, es pot destacar que és del mateix partit i sentir que el senyor Duran i Lleida. Tot un altre personatge. I també que, després de molts anys en política, ara es membre dels consells d’administració d’Abertis (autopistes de la Caixa), del Banc de Sabadell, ACS, ENDESA, TYPSA, Catalana Occidente, sense comptar nombrosos càrrecs honorífica a universitats, patronats de museus i coses així. Que un, que és malpensat de mena suposa que si una mateixa persona s’ha de dedicar a fer de conseller de tantes empreses importants i ha d’aconsellar algú en alguna cosa, no tindrà hores per a res. Però no. Ell es veu que fa com la resta de consellers d’aquesta mena d’empreses espanyoles. Cobra i calla. I, si alguna vegada algú li demana, sempre diu que la culpa és d’algú altre.

Com quan agafà la defensa de la esmentada Cristina de Borbón y Grecia. Que anuncià a bombo i plateret que no hi havia res contra la seva clienta i després, en la declaració, aquesta es limità a respondre més de quatre-centes vegades, “no ho sé” o “no ho recorde” o “no em consta”.

Disculpeu per la cruesa, però això no és una defensa. Això és una vergonya. O una burla, si ho preferiu.

Quan aquesta mateixa persona treballa a La Caixa des de fa vint anys, només puc expressar preocupació. O bé aquesta institució acull entre els seus assalariats (amb sou de luxe i feina poc definida) una persona absolutament inútil (sembla que em consta així) o la té perquè li convé mantindre a la germana del Rei Felip VI (abans a la filla del Rei d’abans) en nòmina. Ells sabran perquè ho fan. Però els clients n’hauríem d’estar preocupats.

Finalment, recordar que un altre dels mèrits del senyor Roca és ser un dels pares de la Constitución. Aquella mateixa que no ens deixa fer res de profit, que no la podem canviar perquè és inamovible però que si els capitalistes poderosos de Frankfurt criden per telèfon, es canvia en una matinada de dissabte. I ja és prioritari pagar el deute per davant de les pensions.

Pena de banqueta i corruptela, diu l’inefable Roca i Junyent. Quines penques. I quina manca d’arguments. Aquest és, exactament, el dels mals estudiants quan suspenen: “El profe em té mania”. Els mals estudiants, dels professors, sempre en diuen “el profe”.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!