No volia parlar de la Carolina Punset. I no ho hagués fet si la dona hagués tingut el seny de callar i no tornar a dir barbaritats, però ho ha fet i ja no li la deixe passar. Segurament, ella, que té un marit amb una immobiliària, un negoci (es veu que propi) de venda
El primer ministre grec ha demanat un referèndum per tal que el seu poble decidisca si vol pomplir les condicions de pagament del deute que els imposa la Troika. I de seguida, apareix un cor mediàtic enorme que anuncia poc menys que l’apocalipsi per a Grècia i per als grecs. Però ràpidament es produeix un
Ara resulta que la nova Consellera d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, Gràcia Jiménez, és una extremista de molt perill. Perquè la dona treballa des de fa anys a l’Ensenyament, està sindicada i parla i defensa el valencià. I això es veu que no és tolerable. Que no pot ser. Que seria un gran perill i
Ja ha eixit una nova enquesta que augura que els partidaris de continuar units amb Espanya guanyaran a les properes eleccions del 27S. Com no, l’ha publicada El Periódico. La veritat és que aquesta història de les enquestes comença a afartar. Perquè cada mitjà publica la seva i sempre ho fa amb la mateixa intenció.
Imagineu unes quantes empreses, bàsicament alemanyes i franceses, que fabriquen uns productes que són molt cars i que tenen una dubtosa utilitat real. En concret, ens referim a armament: tancs, vaixells de guerra i coses així. Ara, suposem que tenim un estat, Grècia, que té un conflicte molt antic amb un veí (Turquia). A la
Sembla que, després de molts dies de dures negociacions, el Govern Grec i la Troika s’apropen a un acord. Només per això, la eufòria s’escampa per les borses. I tothom sembla que ha d’estar molt satisfet. Però a l’hora de la veritat, l’únic que sembla importar a aquesta Troika és cobrar el deute que té
Hem entrat en els darrers cent dies abans del 27S i qualsevol expectativa ja s’ha quedat curta. El ritme al qual es van succeint els esdeveniments és frenètic. Després del “referendum” d’Unió, en menys de cinc duies desapareix CiU; i en menys d’una setmana, el President Mas ja ha deixat tot el camp potes
Els polítics del partit popular semblen desconcertats. Després de molts anys de manar sense gaires entrebancs, de sobte descobreixen que alguna cosa ha canviat. I que tot allò que abans no els afectava, ara els deixa fora de joc sense cap mena de miraments. I que són apartats del poder en un sol dia. Que
Ja em puc empassar les meves paraules d’uns dies enrere. Aquest matí he pogut comprovar que era cert el que estava passant. S’han constituït els ajuntaments de tot el País. Des del nord fins al sud. I he vist els somriures dibuixats a la cara dels nous governants i la ganyota de fàstic, ràbia i
Anit es va fer públic que el proper dilluns l’ex-conseller Rafael Blasco entrarà a la presó. Als setanta anys, després d’una vida sobrevivint a tot i a tots, ara entrarà a la presó per furtar l’ajut als més necessitats i repartir-lo entre els seus amics (i molt em tem que també tindria tallada per
Per fi, al límit del temps reglamentari i quasi sense angle de tir, sembla que la pilota ha acabat entrant a la porteria. avui, després que tota la jornada d’ahir hi hagués un ball de declaracions, pactes, trencaments, reconciliacions, desmentiments i afirmacions categòriques i transcendents, ha començat a eixir el sol. Des d’avui, Francesc
Ja fa dies que ens volen fer por. De primer, abans de les eleccions, ja ens anunciaven que els extremismes sempre són dolents. Que el millor és la centralitat i que només aquells partits que representen aquests “valors del centre” són adequats per a governar-nos. Després, una vegada han passat les eleccions, els partits dinàstics
Estem en la darrera setmana de negociacions i sembla que l’objectiu final de tot plegat és fer riure als valencians. Ara, després de dues setmanes que semblen més perdudes que altra cosa. Els valencians continuem sense saber qui farà què d’ací a deu dies. El candidat Ximo Puig ha passat de “no descartar res” a
Aquest diumenge farà dues setmanes que vareu guanyar les eleccions. Catorze dies ja. I encara és l’hora que us poseu d’acord. Em podeu dir que és poc, catorze dies, però nosaltres us hem esperat vint anys. Vint anys seguits. I, la veritat, després de les promeses, de les expectatives, de la il·lusió i de l’esperança
Un xiquet d’Olot està ingressat a l’Hospital de la Vall d’Hebron afectat per la Diftèria. Aquesta malaltia està produïda per un bacteri, el Corynebacterium Diphtheriae. És una malaltia de declaració obligatòria. El cas és especialment sagnant perquè des de fa molts anys, aquesta malaltia, que a la Plana es coneixia com el Crup, pel