Des de la Plana
Josep Usó
Un xiquet d’Olot està ingressat a l’Hospital de la Vall d’Hebron afectat per la Diftèria. Aquesta malaltia està produïda per un bacteri, el Corynebacterium Diphtheriae. És una malaltia de declaració obligatòria.
El cas és especialment sagnant perquè des de fa molts anys, aquesta malaltia, que a la Plana es coneixia com el Crup, pel soroll que feien els afectats en respirar està pràcticament eradicada de tota Europa. De fet, per aconseguir el tractament del xiquet, s’ha hagut de recórrer a Rússia que, per valisa diplomàtica ha fet arribar l’antitoxina fins a Barcelona. França es veu que tenia dosis, però caducades.
El programa de vacunacions de l’Estat Espanyol inclou la vacunació contra aquesta malaltia. Per això, aquest cas és el primer que es produeix a l’Estat des del 1987.
I el problema rau en que el xiquet no s’ha vacunat perquè els pares són «contraris a les vacunes». I aquest és el fet que em preocupa. En un país on cada vegada les ciències retrocedeixen més i més en l’ensenyament, es pot permetre que algú, per motius ideològics, o religiosos o de qualsevol altra mena, prenga decisions que afecten la salut d’altres persones. Al capdavall, si hem aconseguit avançar en molts camps, ha segut gràcies a la ciència i als científics. Als pares del xiquet, una vegada declarada la malaltia, sí que els haurà semblat bé que l’ingressen a l’hospital i que facen tot el que siga menester per tal que el xiquet es cure. Però possiblement, mai assumiran la seva culpa. Fa molts anys, al meu poble, hi havia un metge que tampoc creia, en les vacunes. I als seus pacients els recomanava que no les usaren. Set persones de la meva edat van patir poliomielitis. Totes eren pacients d’aquell metge sense fe en el progrés de la ciència i el coneixement.
Al meu parer, l’únic remei contra actituds irresponsables que poden posar en perill bens molt valuosos propis o aliens, com per exemple la salut, és el coneixement. I, especialment el coneixement científic. I aquest, malauradament, està en retrocés des de ja fa molts i molts anys en els currículums educatius. Caldrà esmenar aquesta mancança si es volen evitar, no només problemes com el d’aquest xiquet, sinó també aconseguir que la nostra població, en general, estiga prou formada com per a poder entendre alguna cosa sobre les tecnologies que fa servir a diari. I, en qualsevol cas, que siga més difícil d’enganyar o de manipular pels xerraires i venedors de fum que tan abunden.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Totalment d’acord. Al meu parer, el problema sorgeix a tall de la vergonyosa
comercialització que es fa avui en dia dels medicaments i la política, tantes vegades erràtica, de l’OMS.
Tot plegat, dona peu a cert rebuig que pot arribar a ser molt arriscat.
Un salut,
Moltes gràcies pel seu comentari. I, un altre problema afegit és que aquesta mena de col·lectius, solen estar molt en contacte entre ells. De manera que és possible que apareguen més casos.
La vergonyosa comercialització també és la norma en el camp de les medicines alternatives que solen defensar els antivacunes. A hores d’ara els productes homeopàtics son un negoci a l’alça. La multinacional francesa Laboratoires Boiron està present en 18 paissos i cotitza en el CAC100 de la Borsa de Paris.
Em pose les mans al cap quan pàgines web que es diuen Vida Sana damunt justifiquen accions com la d’aquests pares. Segons he llegit en un post que han fet referit al cas del xiquet d’Olot, la vacunació contra la diftèria provoca 1 mort de cada 2.000.000. El que no entenc és perquè no fan els números al revés: és a dir, perquè no pensen quants morts hi hauria si NO hi haguera una vacuna contra la diftèria -i moltes altres malalties-.
I què deuen pensar les organitzacions humanitàries en favor de l’ajuda infantil, quan empren tants recursos econòmics i humans per poder fer arribar les vacunes a tots els xiquets. No em cap al cap.
Ací l’article:
http://vidasana.org/noticias/difteria-la-postura-de-la-liga-por-la-libertad-de-vacunacion
No crec que cap pare que no vacuna els seus fills negue les evidències científiques de les vacunes. I estes, entre altres, són:
-Les vacunes indueixen la immunitat a un percentatge variable dels individus vacunats. Això és una evidència.
-Les vacunes causen una sèrie d’efectes adversos per a la salut en el 100% dels administrats. Això és una evidència científica també.
Per tant, cal respectar els pares que no seguim el calendari oficial, que dubtem de la seguretat ,no de l’eficiència de la vacunació en INFANTS. No creiem en les guerres preventives, perquè sempre hi ha danys col·laterals.
Acusar-nos de secta religiosa em sembla mesquí. I aprofitar la por per a vendre medicaments, miserable.
Gràcies pel seu comentari. En qualsevol cas, si vostè té qualsevol evidència d’aquests efectes adversos en el 100% dels casos de les persones vacunades, hauria de fer-la pública.
La ciència funciona d’una manera molt clara. Qualsevol avanç o descobriment, es fa públic i, per tal de ser acceptat per la resta de la comunitat científica, ha de ser reproduïble independentment.
El problema d’aquelles persones no vacunades, és que es converteixen en un perill per ser possibles vectors per la transmissió d’una malaltia. Una persona té dret a negar-se a un tractament, però quan això suposa un risc per la salut de la resta de la societat, aquesta decisió no pot ser unilateral, excepte quan està disposat a aïllar-se de la resta de la societat.
Altre tema, molt diferent, és la falta de ètica d’algunes empreses farmacèutiques, però això ja no és ciència. És cobdícia.
Punt u: En la composició de la vacuna de la diftèria actualment trobem diftèria, tètans, tos ferina, haemophilus, polio, alumini(500 micro-grams), fenoxietanol, traces de thiomersal o mercuri (50 micro-grams) i polisorbat 80. Almenys dues d’aquestes substàncies són tòxiques i superen la concentració màxima permesa per l’OMS en humans. Per tant afecten significativament la salut. Recordeu els casos de xiquetes vacunades contra el virus del papil·loma humà.
Punt dos: Vostè parla del dret a negar-se a un tractament. Eixe punt de vista és erroni ja que les persones vacunades estan sanes i per tant la vacunació no és un tractament.
Per últim. Quan hom pren un medicament, està obligat a llegir el seu prospecte, en el cas de les vacunes no. Per què?
Quan s’administra la vacuna de la diftèria, s’administra conjuntament amb la de la poliomielitis i la del tetanus, als 2, 4, 6, i 18 mesos. I més endavant, als sis anys. Per això hi ha restes de altres antígens d’altres malalties. Al capdavall, el nostre sistema immunitari aprén a respondre a les agressions dels bacteris o virus al llarg de la vida. Per aquesta raó, determinades malalties només es pateixen una vegada. Com la poliomielitis, per exemple. (Si s’està vacunat, senzillament no es pateix). El fenoxietanol, (2-fenoxietanol) és un aditiu molt emprat com a conservant en cosmètics. Sembla que la seva perillositat per als humans no és alta en concentracions inferiors al 5%. En cosmètica s’usa en concentracions inferiors al 1%. El thiomersal, és un conservant que conté mercuri. Possiblement, el mercuri que vosté esmenta prové d’aquest compost. Aquest conservant s’usa en les vacunes des del 1928, per evitar la contaminació i proliferació, en el medi de la vacuna, d’altres microorganismees patògens, com ara els estafilococs. En quant al mercuri, és un metall pesant, que com tots els metalls pesants és tòxic i que no sé si estarà persent en la vacuna que vosté esmenta. en qualsevol cas, és un metall molt extés en la natura i que està present en qualsevol aliment que prenguem, des del peix fins al pa. S’estima que la dosi diària que ingerim és, aproximadament, de 21 micrograms per dia.
Finalment, el seu punt dos, el del dret a negar.se a un tractament, no és correcte. És el mateix que negarse a posar-se el casc quan en va en moto. és obvi que, en cas d’accident, les possibilitats de prendre mal si no se’n du, són majors. No és necessari tindre un accident mentre es va amb moto. Com tampoc ho és contraure cap malaltia. Però si succeeix, sempre és millor estar protegit que no estar-ho. De la mateixa manera, està prohibit circular, tan en moto com en cotxe, sense frens. Per si de cas. No només per si el conductor es fa mal. És també per la resta d’usuaris de la via.