Des de la Plana

Ara resulta que la nova Consellera d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, Gràcia Jiménez, és una extremista de molt perill. Perquè la dona treballa des de fa anys a l’Ensenyament, està sindicada i parla i defensa el valencià.

I això es veu que no és tolerable. Que no pot ser. Que seria un gran perill i un gran mal per als valencians.

Però qui ho diu, això?

Doncs està clar. Ho diuen els «mitjans de comunicació». Per exemple, els diaris: Aquests grans periòdics, a tot el País Valencià, no arriben a vendre, cap d’ells, ni vint mil exemplars al dia. I la major part, a dures penes arriben als dos mil. I continuen a la baixa. També ho diuen les grans emissores de ràdio i televisió. Que perden audiència dia rere dia. De fet, no trobareu cap jove que seguisca un informatiu ni per la ràdio ni per la televisió.

Però el que sí que fan aquests mitjans de comunicació, és referir-se els uns al altres com si continuaren essent el melic del món. I l’un diu que l’altre ha dit, i l’altre que el de més enllà, i aquest, que segons l’emissora qual, i així successivament.

Tots aquests mitjans, si hagueren de sobreviure a partir dels ingressos de la venda de diaris i de la publicitat, ja faria temps que haurien tancat. Si encara sobreviuen, és per allò de la «publicitat institucional». Que consisteix en que les administracions públiques els donen molts diners a canvi de publicar publicitat d’elles mateixes. I, en justa reciprocitat, ells no malparlen massa d’aquestes administracions. Per a ells, és un contracte just.

De no ser així, no s’entendria que ara estiguen tan preocupats per la presumpta radicalitat d’una professora d’institut i d’universitat posada a Consellera d’Educació, mentre s’han passat la major part dels nou anys anteriors evitant curosament parlar de les víctimes (mortals, no ho oblidem) de l’accident del metro de València, el 3-VII-2006. Ni tampoc s’entén que hagen callat tant temps (o que encara callen) sobre el fet bastant més escandalós de tindre trames i trames de corrupció que han acabat amb bona part dels qui els donaven subvencions… perdó; volia dir publicitat institucional, a la presó o implicats en assumptes que fan por. Ni tampoc s’entendria que ara carreguen contra una persona que encara no ha tingut temps de fer res mentre han callat mentre la seva antecessora tancava i tancava línies, ignorava o menystenia als pares que reclamaven que els seus fills tingueren escola i deixaren d’estudiar en barracots.

El comportament miserable d’alguns mitjans em recorda una cançó de Les Luthiers. Segurament, el que ells voldrien és un conseller d’Educació que no donés pena, que no fera gaire cosa i que permetés, als de sempre, continuar amb els seus negocis com sempre.

Probablement, la radicalitat que temen és que algú, en el nou Govern Valencià, escarbe alguns contractes de «publicitat institucional» i decidisca modificar-los, suprimir-los o, senzillament, que es complisca el que es pacta.

Molt sovint, els qui més defensen la iniciativa privada i la manca de subvencions per a qualsevol causa justa, són del tot incapaços de sobreviure en el lliure mercat. I ja n’hi ha prou, d’aquesta mena de sangoneres.

Just fa un moment, s’ha confirmat que Gràcia Jiménez no serà la propera Consellera. Ho serà Vicent Marzà, que de ben segur serà atacat pels mateixos lleons que han començat de bestreta amb la seva efìmera predecessora en el càrrec. Segur que ell mateix i la resta del Govern també, ressistiran les pressions.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!