Passa un obrer amb el paquet del dinar. Hi ha un pobre assegut a terra. Dos industrials prenen cafè i reflexionen sobre el comerç. L’Estat és una gran paraula.
(La foto és de l’Arxiu de Joan Cavallé per a il·lustrar una crítica d’Enric Garriga publicada a la revista Hamlet número 16)El passat 12 de febrer, al Teatre Fortuny es va estrenar l’obra Peus descalços sota la lluna d’agost, de l’autor alcoverenc Joan Cavallé. La mateixa obra es va poder veure representada a la ciutat
Una història de “La Vanguardia”. A veure quan algú fa el mateix amb el “Diari de Tarragona”. I si voleu mirar qui mana ens els mitjans de comunicació de l’Estat, obriu l’arxiu adjunt.
“Naixen primaveres”, evidentment sobre un tema d’Aspencat.El tren del cicle de l’any retorna sense possibilitat de baixar-ne i passem d’una estació a l’altra si abans la vida no s’acaba i ho atura tot. L’única parada sempre és la darrera, però a aquesta encara no hi hem arribat tot i que és sempre la nostra destinació
Conte tot el que conte, que els homes i les dones són contes per contar i les històries, contades, ens ajuden a explicar. Així que sense més preàmbuls, conegueu el per què del blau del cel i de com van arrelar les engrunes de menjar a la sorra impossible de la platja. Tot és tan
“La vida és tancar els ulls, tornar a riure, cridar al vent, sentir-nos lliures, la vida és desitjar tornar a nàixer, córrer tot sol, sentir-te créixer” Amb el cos encara ressentit, arribem del Feslloch de Benlloch amb les idees tan clares que mirades de lluny farien por i tot si no fos que tos és
El dijous 7 de juliol a les 17 hores, presentem el llibre “Umbrales de indolencia” de Miguel Alberto González González, professor de la Facultad de Educación y Maestría de la Universidad de Manizales, Colòmbia. A les 7 de la tarda, per acompanyar la presentació a mi m’ha tocat fer una xerrada, diu el cartell, sobre
Matí de projectes educatius, migdia de trucades i platja de tardor, tarda de reunió llibresca i tardet d’assemblea cegetera d’Ensenyament a Barcelona. Hi hem anat per renunciar al delegat sindical que haguéssim pogut tenir ja que ningú pot o vol poder-ho ser ara. Entre les coses més bones i boniques que trobo que hem fet
Perquè has vingut han florit els lilàs i han dit llur joia envejosa a les roses: mireu la noia que us guanya l’esclat, bella i pubilla, i és bruna de rostre. De tant que és jove enamora el seu pas —qui no la sap quan la veu s’enamora. Perquè has vingut ara torno a estimar:
Ahir, primer diumenge de mes, la plaça de la Font de Tarragona va acollir, com cada primer diumenge de mes, Paraules per la Pau, la convocatòria artística i creativa que la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau organitza per mostrar el rebuig al militarisme i mésconcretament la presència de vaixells de guerra a Tarragona des
No és només una cançó sobre la bellesa estètica sinó sobretot sobre l’ètica, que és l’única que determina que quelcom sigui bell o no. Estem d’Aute, segurament perquè quan part del present s’afona sempre hi ha espais en el passat on aferrar-se, reflexionar i establir nous espais d’avui. I entre el present i el passat
Grècia és saquejada pels mercats i encara hi ha qui s’estranya del fet que cremin els carrers. Promoure la misèria per acabar amb la pobresa, en podríem dir parafrasejant Josep Termes. Els propers, l’Estat espanyol, Portugal… La dictadura econòmica que vivim només pot rebre una resposta i no és negociable. Posar tiretes a una cama
Alguns l’anomenen “filòsof de l’anarquia” i els que n’expliquen les fonts d’on beu diuen que és un marxista -que alhora afirma que el comunisme ja no és solució sinó part del problema-, i deixeble de Lacan. Però Slavoj Zizek utilitza l’humor, la cultura pop (avui llegia que està liat amb Lady Gaga)i la constant crítica
Revolta’t amb tota la teva força, revolta’t!… contra tot allò que t’han imposat, revolta’t contra lleis, morals, històries buides, estupideses& revolta’t amb tota la teva força, revolta’t!… perquè el somni es faci realitat, si és que encara pots somiar, revolta’t i no deixis escapar el temps, que no et robin el teu temps, viu el
Nit de reggae a Tarragona en homenatge a Bob Marley organitzat per l’Associació de Músics de Tarragona. Bones actuacions, millors versions però xiulets per al Pae y su Guitarra. El cantautor punk tarragoní no complia els cànons de bellesa rasta, sense rastes, ni banderes jamaicanes, ni porros, ni contratemps amb guitarra elèctrica, Pae va pujar