Prendre la paraula

Alguns l’anomenen “filòsof de l’anarquia” i els que n’expliquen les fonts d’on beu diuen que és un marxista -que alhora afirma que el comunisme ja no és solució sinó part del problema-, i deixeble de Lacan. Però Slavoj Zizek utilitza l’humor, la cultura pop (avui llegia que està liat amb Lady Gaga)i la constant crítica a les paraules i a l’actualitat per treure el pensament, la filosofia política revolucionària, de la son i l’avorriment continuat on el pensament pesat l’ha soterrat.
Sigui com sigui, cada cop que llegeixes un text seu, una entrevista, o veus una conferència de les moltes penjades al Youtube el seu verb se t’emporta i és capaç de convèncer-te tant per la vivacitat de la seva parla com pels salts al buit que les seves idees propaguen i practiquen. Pensament sense direcció prèvia però contundent alhora, amb una construcció vigorosa i amplíssima en els referents.
Ara, podem veure aquesta pel·lícula sobre ell i per a qui no l’hagi llegit servirà per fer-se’n una idea. Alguns dels que se l’han llegit segur que pensaran: quines barreges, no s’entén res. Per mi, elpensament és això, claredat, reciclatge i radicalitatdeal que frega el terra… i més.