Prendre la paraula

Ahir, primer diumenge de mes, la plaça de la Font de Tarragona va acollir, com cada primer diumenge de mes, Paraules per la Pau, la convocatòria artística i creativa que la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau organitza per mostrar el rebuig al militarisme i mésconcretament la presència de vaixells de guerra a Tarragona des de fa més de deu anys. Em va tocar a mi i al Miquel Perelló (pinçà, “se venden canarios”) fer el paper de creatius o el que fos, músics i poetes. Cap d’aquestes paraules descriu res més que això mateix, músic és qui fa música i poeta qui fa poesia; totes i tots, per tant, ho som.
A mi em tocava cantar i hi vaig recitar i cantar poemes meus musicats improvisadament, tant d’ara mateix com de fa més de 14 anys, alguns pertanyents al poemari “Lisboa”, que com moltes altres coses, és rigorosamrent inèdit, només faltaria. Si algú s’anima apublicar-ho, ja ho sabeu…
La crònica oficial de la jornada diu que va ser “Un recital ple de poesia i ritme, de paraules i notes, d’humor i amor”. I si bé no hi estic del tot d’acord la podem donar per bona. I és que qui canta els mals espanta.
Ah, i al final vam dinar el Miquel, la Neus, la Càrol, la Maria, la Vanesa i jo. I va ser molt bonic i plaent. La foto és del Marc del Jesús.