Entre les múltiples aproximacions al concepte de cultura, m’agrada especialment aquella que entén el sistema cultural d’una societat com la continuació del seu sistema educatiu. Dit d’una altra manera: quan s’acaba l’escola, la cultura –en un sentit ampli- acompanya les persones en el seu procés de maduració i formació permanent. Vist així, és fàcil entendre
“Té més sentit treballar per la col·lectivitat que per la pròpia vanitat” Text: Jordi Lon / Fotografia: Jordi PlayPublicat a: Revista Òmnium. Hivern 2011. Número 19 Fora de l’àmbit cinematogràfic, poca gent havia sentit parlar d’Isona Passola fins que aquest any Pa negre ha obtingut 15 premis Gaudí, 9 premis Goya i ha estat preseleccionada
L’escriptor rossellonès Pere Verdaguer va dir en una ocasió que cada cop que un català del sud visita la Catalunya Nord esborra una mica més la frontera que separa aquests territoris en dos estats diferents. Una frontera que, després del tractat de Shenguen, només existeix als mapes, a les constitucions i al discurs dels que
He començat un nou bloc vinculat a la secció d’opinió del diari Ara.cat: L’irradiador del port i les gavines. En aquest espai em proposo seguir dreceres en el camp de la comunicació i la difusió cultural. M’hi acompanyeu? http://blogspersonals.ara.cat/lirradiadordelport
Desconcertant i alhora absorbent pel·lícula de Xavier Ribera Perpiñá. La ciutat de Barcelona com a escenari d’un món, el de la moda, el glamour i la superficialitat; i d’un tema (el tema): l’amor, a vegades injust, a vegades brutal, a vegades reeixit, però sempre present. Amb un repartiment que fuig dels tòpics i un llenguatge
Els castells i el cant de la Sibil·la ja són patrimoni de la humanitat. De fet, sempre ho han estat. Però el reconeixement per part de la UNESCO i la integració dins la llista del patrimoni cultral immaterial donen a aquestes dues expressions populars una projecció internacional i global, del tot merescuda. Felicitem-nos perquè, com
Bonica pel·lícula de Pau Freixas i Albert Espinosa sobre els estius del nostre passat immediat. Sustentada en un guió ben travat -directe, identificable i emotiu, però sense caure en el sentimentalisme barat-, amb una ambientació treballada i una excel·lent direcció d’actors, especialment dels més joves, que fan de la inexperiència i l’espontaneïtat una virtut. Si
L’1 de juliol de 2009, pocs dies després de rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, Joan Solà va ser convidat pel president del Parlament de Catalunya a dirigir unes paraules als diputats de la cambra. Paraules sàvies, fermes, valentes, compromeses. Paraules d’un mestre. Farem bé de recordar-les en un dia trist, però ple
Bona producció, excel·lent repartiment, suggerent història de la misèria a la postguerra. Una adaptació reeixida de l’obra i el món literari d’Emili Teixidor per part d’Agustí Virallonga. El cinema català va per bon camí, no en perdeu la traça.
Temps enrere parlava de la necessitat d’identificar i reconèixer els referents de la nostra cultura, especialment en un temps d’incertesa (però també d’esperances) com ho és l’actual. I en parlava en el context del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, un guardó que des de l’any 1969 (Jordi Rubió i Balaguer) i fins al passat
Sí, per una vegada, estic orgullós. Orgullós d’un poble que està orgullós de ser-ho. Orgullós d’haver fet història entre tots, cadascú des dels seus centímetres quadrats. Pacíficament, dignament. Orgullós d’haver-hi estat, d’haver-ho gaudit amb els cinc sentits. Orgullós de veure com la gent es va fer seva una marxa que era seva. Orgullòs de saber
SOLSTICI 1 Atiem el foc, del vèrtex ençà, perquè la nit esdevingui partera i doni a llum les lletres, l’alenar, els sons profunds al rou de la tartera. Que cremi tot, i amb tot, de l’a a la zeta! Amb crepiteig d’espurna transparent calarem mots del coll a la terreta, ho encendrem tot: mal
Aquest és un d’aquells apunts/recomanació que em ve de gust fer de tant en tant, quan s’acosta el temps de sortir a prendre l’aire i escampar la boira. L’he inclòs a la categioria “indrets” però el podria haver etiquetat com un apunt de “lletres”. Sigui com sigui, l’ordre dels factors no altera el producte. I
Aquest és el títol de la taula rodona que tindré el plaer de moderar el proper dijous 20 de maig a la seu d’Òmnium Cultural (programa). Hi participaran en Lluís Gendrau (director editorial del grup Enderrock), en Marçal Lladó (un dels motors de la discogràfica i productora Bankrobber), en Carles Sanjosé (ànima de Sanjosex) i