EGAGRÒPILES

Regurgitacions d'en Jordi Lon Quintana

23 de juny de 2010
9 comentaris

SOLSTICI 1

Renovació de la Flama a la pica del Canigó
Renovació de la Flama a la pica del Canigó (foto: Jordi Lon / http://www.canigo.cat)

 

SOLSTICI 1

Atiem el foc, del vèrtex ençà,
perquè la nit esdevingui partera
i doni a llum les lletres, l’alenar,
els sons profunds al rou de la tartera.
Que cremi tot, i amb tot, de l’a a la zeta!
Amb crepiteig d’espurna transparent
calarem mots del coll a la terreta,
ho encendrem tot: mal gessamí i bon fem.
Neutralitzant, obrint i tancant llavis,
traurem del paradís l’essa sonora
que, incandescent, i amb vist-i-plau dels savis
s’escamparà impia, seductora,
com el verí de meuques i operaris
entre la nit i la incipient aurora.

Jordi Lon Quintana

 

  1. Aci al sud, les fogueres també hi són. El 23 per la nit es cremen els vells i polsosos records, es crema tot el que quedava en ells de recança.
    Es fa una foguera a la platja de fustots i andròmines inutils en un acte quasi íntim.
    Pero el 24 per la nit tot canvía: es crema un ninot com el de les falles, ple de paraules, cares i gestos del día a día, del que passa.
    Podría aparentar que ens n’en riem de la vida pero en realitat és un conjur per a l’esdevenir, és una foguera que mira cap endevant en lloc de cap endarrere.
    Es crema la foguera amb tanta alegría! Tothom fent festa. Els bombers, per tradició arruixant a tots, xiquets i grans, tots rient, i després una revetlla amb els carrers engalanats que recorda d’alguna manera les festes de Gràcia que coneguí de xiquet.
    T’ho dic que és així: Conjurar el futur.
    Fins aquest any no he sabut que hi havía aquesta doble festa. La primera restava oculta i possiblement oblidada per a alguns.
    Et parle de Sant Joan com es celebra a la ciutat d’Alacant exclusivament.
    Molt propet sols tenim el poble de Sant Joan d’Alacant on es fà quelcom semblant el 24 per la nit i a Elx, el meu barri: el Raval de Sant Joan, on també fem una foguera el 24. Res més.
    M’ha impressionat el doble sentit de la festa. No té res a veure amb les falles de Valencia.
    A banda del comentari, expressament t’he escrit amb aquesta mescla de català occidental i oriental que ara tinc, perque pugues assaborir un poquet el gust de les nostres terres.
    Ja saps que estic a mig camí entre els dos móns.
     

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!