Aquest és un d’aquells apunts/recomanació que em ve de gust fer de tant en tant, quan s’acosta el temps de sortir a prendre l’aire i escampar la boira. L’he inclòs a la categioria “indrets” però el podria haver etiquetat com un apunt de “lletres”. Sigui com sigui, l’ordre dels factors no altera el producte. I
Ja sé que hi havia uns homes i dones indoeuropeus (diguem-ne laietans) que es van establir als turons compresos entre el Besòs i el Llobregat fa milers d’anys. Ja sé que els romans, en el seu camí entre Empúries i Tarraco, van fundar una població anomenada Barcino. També sé que aquesta població va esdevenir ciutat,
Ara fa justament un any era a Jerusalem, la ciutat dels contrastos, tres voltes santa, tres voltes traïdora. La ciutat de la pau impossible. Malgrat la distància, sovint em retorna la imatge dels terrats atapeïts, gairebé sobreposats de la ciutat emmurallada, un cúmul d’antenes i dipòsits d’aigua sobre un fons de cúpules i minarets. Em
Dissabte vaig tornar al puig de Bassegoda, una muntanya de l’Alta Garrotxa que, per la seva situació isolada, esdevé una talaia privilegiada de la zona, amb una de les millors vistes que conec del nord-est del país: del mar al Canigó, del Collsacabra a l’Albera, sobre les valls de la Muga i de Sant Aniol,
Quin plaer trescar pel Montseny un dissabte d’estiu, quan els núvols baixos aturen l’embat del sol i transformen la fageda en aquell escenari boirós, eteri, on les ànimes de la terra es manifesten a cada revolt, per entre els boixos, des de les soques, sobre les fulles caigudes. El Turó de l’Home amaga la seva
Al nord del País Valencià hi ha un dels pocs espais del nostre litoral que resisteix la pressió urbanística i la depredació generalitzada del territori costaner. Situada entre nuclis tan turístics com Peníscola o Alcocebre, la Serra d’Irta manté la bellesa semiverge de les cales i els penya-segats formats a cavall de la muntanya i
Aquesta és una excursió senzilla i agradable de fer un matí de diumenge a cavall de la primavera i l’estiu, quan els boscos de roure i boix, plens de vida i de matisos, mostren la seva màxima esplendor. El fet de començar la caminada en un lloc tan inhòspit com l’embassament de Sau i acabar-la,
Els cursos fluvials són portadors de vida i la seva trajectòria contribueix a la formació d’espais d’una gran riquesa natural. Una riquesa que es multiplica quan tres rius de cabal generós uneixen les seves aigües per compartir el camí cap al mar. L’espai natural de l’Aiguabarreig, format per la unió del Cinca, el Segre i
Siurana (muntanyes de Prades, el Priorat)Aquesta població de la Catalunya meridional i l’espai natural que l’envolta, clar exponent de la muntanya mitjana mediterrània, és un paradís per a les activitats a l’aire lliure. L’excursionisme tradicional hi té camp obert per a la pràctica del senderisme, les travesses a peu o la bicicleta de muntanya, com
El Manol és un afluent de la Muga, el riu més important de l’Alt Empordà. Neix a la Tossa d’Espinau, prop del massís del Mont, a l’Alta Garrotxa, i entra a la plana empordanesa per l’Est. En el seu camí passa, entre altres poblacions, per Lladó, Navata, Santa Llogaia d’Àlguema, Avinyonet de Puigventós, Vilafant, Figueres
Aquest és un any de poca neu. Malgrat tot, la constant irrupció de fronts atlàntics durant les últimes setmanes ens ha permès gaudir d’alguns paisatges enfarinats més avall del Pirineu, a la muntanya mitjana. Els cims enfarinats, que es diferencien dels cims nevats pel caràcter efímer i dispers de la neu o el gebre que