SOLSTICI 1
SOLSTICI 1 Atiem el foc, del vèrtex ençà, perquè la nit esdevingui partera i doni a llum les lletres, l’alenar, els sons profunds al rou de la tartera. Que cremi tot, i amb tot, de l’a a la zeta! Amb crepiteig d’espurna transparent calarem mots del coll a la terreta, ho encendrem tot: mal